Conferència d'Ima Sanchís al Centre Cultural la Mercè. La periodista de La Vanguardia aporta el seu criteri sobre les entrevistes que ja fa deu anys que publica a la contra amb Lluís Amiguet i Víctor Amela (el meu preferit). Ima Sanchís dóna el seu punt de vista més personal del procés de l'entrevista i com elabora un esquema de funcionament: la selecció d'entrevistats, els països on viatge, el procés de redacció, el títol... Un automecanisme per defugir de convencionalismes.

Precisament la contra és per on comencen molts lectors d'aquest diari i és un dels articles més llegits de Catalunya cada dia. M'agrada comprovar com Ima Sanchís reivindica una professió que necessita un treball d'artesania abans de ser presentat. I és exigent amb ella mateixa perquè pensa i actua "posant-se en el lloc dels lectors". Dóna èmfasi a l'elecció i quan ja ha fet el pas, s'allunya de soroll mediàtic tan innecessari per gaudir de l'art de l'entrevista. Reivindica més silencis "davant d'aquesta allau d'informació que acaba provocat la desinformació". O sigui, d'una conversa en la qual "tot periodista hauria d'intentar aprendre", especialment, quan té un bon interlocutor al davant. Tingui o no tingui màster d'Esade, el que cal és el missatge humà a transmetre. Totalment d'acord: la vida són emocions.


Música / Crayon and Ink # Allison Crowe

PD: Alguns dels noms que Ima Sanchís va posar de referents durant la conferència: Lettizia Battaglia, Estela de Carlotto, Eduardo Galeano, Julio Anguita, Pema Dorjee, Christine Spengler, Kim Phuc, Helen Prejean...

PD: Gràcies per llegir-me Mercè i per compartir els punts de vista.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Eduard, com és nota que ets periodista. M'ha agradat veure reflectit una admiració a una colega perquè és estrany entre vosaltres. Enhorabona pel blog i ja saps que t'espero aquest estiu a s'Agaró.

Josep Antoni