Dia molt plujós a Lleida, com els darrers de Girona. Quedem a la porta del diari Segre, al centre d'una ciutat cambiant i que "comença a viure més de cara al riu". I a primer cop d'ull, ja tens aquesta sensació de millora i que, en poc temps, segur que serà una artèria verda que ja voldria per a la meva ciutat. De fet, primer Girona i més tard Lleida s'han oblidat de la grisor de dècades enrere i cada vegada transmeten més urbanisme i color. Després de comprovar els problemes d'aparcament a l'eix comercial, selecciona un indret proper a la redacció i es nota que se sent com a casa: em demana però, fumar un ros abans d'entrar. Un cafè descafeïnat que ve acompanyat d'un provocador pastisset de xocolata de regal i un cafè curt. En els llocs on ets un desconegut, lògicament, no et deixen pagar.

Feia anys que parlàvem per telèfon pel projecte del
Grup Comit entre El Punt i el Segre però no ens havíem vist mai. M'ensenya l'estructura del Segre, que combina en un mateix edifici la ràdio, la televisió i el diari. Complex molt agrupat i que es dimensionarà en el solar del davant, on es convertirà ben aviat "per com avancen les obres" en la nova seu de la marca Segre, que és la referència periodística de la demarcació. Parlem de la nova era informativa i de com estan canviant les referències de la societat amb l'entrada de les TIC, un apartat que a mitja tarda he d'exposar a la Fira de Lleida, amb FP i Treball.

Va anar a dormir tard perquè just el dia abans, dijous, el diari va estrenar els actes per a la commemoració del 25 aniversari de Segre. Una presentació pública, precisament, relacionada amb el món agrari, que és un dels valors afegits de les comarques lleidatanes: la necessitat de racionalitzar l'ús de l'aigua, que és una de les preocupacions mundials d'aquest segle XXI. Però tot i el casament, se'm confima la visió d'alguns periodistes de la seva redacció, que valoren la capacitat constant de la subdirectora. I els elogis, en aquesta professió, són molt cars.

S'interessa per El Punt, parlem dels gratuïts, la informació a internet i acabem valorant les municipals. I ràpidament dóna una visió que cada més periodistes comparteixen: "als mitjans apareixen en excés els polítics i massa poc els ciutadans". "Mira't el Segre d'avui, hi ha una foto d'un polític que apareix cinc vegades. No pot ser!", exclama amb to d'autocrítica i amb l'esperança de donar més sortida a les inquietuds dels lectors i una societat que cada vegada se sent "menys motivada" per la classe política. Coincidim. "I els meus fills en són un exemple", afegeix amb la convicció de qui té raó i al mateix temps obté l'afirmació d'una altra persona que rep els mateixos inputs a l'altre extrem del país.

Música / Quelqu'Un M'A Dit # Carla Bruni
* Demà serà un altre dia *
PD: Gràcies Eduard per regalar-me dues entrades per a les semifinals de la Copa FIBA. L'Akasvayu ha fet el partit que, probablement, havia somiat Pesic. A la final de demà per la porta gran.