Cel gris que deixa pluja fina, com txiri miri. Can Marquès. No hi ha l'efervescència política del dia anterior, però a mig dinar observem que arriba una escriptora republicana que seu amb uns comensals entre els quals hi ha un convergent declarat de la UdG. Dos cafès molt curts. Mentre parlem, m'explica que du una bossa de rúcula que ha comprat al mercat de molts gironins, el del Lleó, i pel seu aspecte dedueixo que es cuida més del que pugui aparentar. Clar que més tard m'avisa que té la fama perfeccionista.

Em regala la targeta professional que s'acaba d'imprimir i, com que es presenta com a infonomista, de seguida parlem de l'Alfons Cornella mentre dibuixa un somriure, com si ja tingués la resposta preparada. No cal.
Infonomia és el present i el futur a la xarxa. I de l'admiració per l'Alfons Cornella passem a noms com Pere Condom, "amb qui confio molt", de l'amistat amb l'Àlex Rovira i de referents del 2.0 com Eudald Domènech, Joan Majó, Núria Almirón, Pep Vallés, José Luis Tapia, Antonio González Barros, Joaquim Falgueras, Dídac Lee...

MM*, tal com surt a la targeta, és també 2.0 i, a més, imparteix cursos de weblog a la Casa de Cultura. Va saltar de la
UdG a Barcelona, on va participar en projectes de prestigi, quan fa una dècada no era tan fàcil. Un despatx a la Torre Maphre significa esforços i desviure's per la comunitat virtual. I ara són records perquè no s'hi ha quedat. Ha retornat a Girona per fer un canvi de vida i "per tenir més temps per a mi". Girona és on viu i treballa i on intenta ser una referència en la gestió del 2.0 i l'arquitectura de la informació.

De Ripoll, on va néixer, queda poc. Surten noms com Eudald Domènech,
Joan Puigcercós i Eudald Casadesús... Amb ells, apareix la política i li canvien les faccions perquè quan li pregunto on votarà em contesta "a Girona", tot i que li agradaria fer-ho a Ripoll. I quan li dic si ho farà, em respon "quin remei!". No es veu massa animada i crec que no cal saccejar-la massa.

En sortir i mentre caminem, comprovo encara més que desprén optimisme i que transmet l'energia d'una professional autonòma que "creu en els canvis" i s'ha esforçat per demostrar la seva capacitat. Com la cançó que ha seleccionat i amb la qual s'identifica: córrer en aquesta vida per "aprendre constantment i trobar un sentit a la vida".

1 comentaris:

Cristina Azorín ha dit...

Hola!
Marta Morera té un passat a la Universitat Autònoma de Barcelona, i tot i que jo no la vaig arribar a conèixer personalment estic segura que pots donar-li un petó de part de tothom i dir-li que és un plaer tenir notícies seves.