Interactuant amb Robert Vila (XXXVI)

Publicat per Eduard Batlle a 9:46:00 p. m.


Selecciona La Gavina, un migdia que la logística familiar li permet i prop d'on treballa, a les Dominiques, on dóna classes a tercer i quart d'ESO de llegua catalana i castellana. És temps de satisfacció, de balanç de la bona feina perquè la UD Cassà és a un pas de proclamar-se campió de Primera Catalana i l'ascens a Tercera Divisió ja està garantit. Tallat i cafè amb un garrotxí del 68 que no renuncia als seus orígens: viu i treballa a Girona però continua empadronat a Sant Jaume de Llierca. M'avisa que votarà ERC perquè "és on hi tinc els amics", els quals intenta veure cada dissabte que s'escapa per evadir-se i gaudir de la família.

Vol demostrar que continua tocant de peus a terra tot i l'èxit inesperat d'aquesta temporada. Podria penjar-se la medalla però prefereix una reflexió més àmplia i humana: "En això del futbol se'ns dóna massa fama als entrenadors. No som tan importants!". No és falsa modèstia perquè qui el coneix sap que té futur com a tècnic perquè es desviu per a l'esport rei. Primer, crec que és persona i després, un dinamitzador de grup. Com si haver jugat tant temps de porter i sota la solitud dels tres pals ara necessités més que ningú l'ajut dels jugadors i també del famós entorn que va néixer a l'era del mestre. Per això explica que les trajectòries depenen de la plantilla, el president, la directiva, els seguidors...

És cert que potser un entrenador en el futbol modern "no fa res sol". Que necessita el treball a l'ombra però vital del segon tècnic, "el fisio", el preparador físic, el delegat... Un conjunt d'àrees en les quals el màxim responsable ha de saber delegar per crear un "rol d'equip". L'aposta per la dinàmica de grup és símptoma de la seva personalitat, humana i futbolística. Creu en la psicologia i per això cada setmana presenta una màxima a la pissarra. Fa un parell de setmanes, alhora de plantejar el partit algú va pensar que la frase seleccionada era la d'aquest bloc i és una coincidència que, quan t'arriba per casualitat, és inevitable que t'estimula a desitjar sort a qui pensa que el futbol també és alguna cosa més que plantejar els partits i desitjar que la pilota entri.

Em recorda quan ens vam conèixer, "quan jo no servia per als periodisme" ara fa uns quinze anys, quan va treballar pel projecte del Nou Diari. Encara jugava de porter i per això sí que servia. Com serveix per donar classes, dit per companyes seves. I com entrenador, els resultats parlen per sí sols i no tothom pot tenir el mèrit de ser el primer de la promoció de Catalunya del 2002-2003. Sens dubte, serveix com a tècnic i entrenador. Com serveix per tenir el mèrit de pujar el Cassà a Tercera amb la convicció de "projectar-me dia a dia com a persona". Com serveix, i molt!, com amic.
Música / Calle Melancolia # Joaquín Sabina
PD: Tenir l'oportunitat de regalar literatura de Neruda a qui valores i ho pots fer de manera inesperada i casual t'omple. Biel espero que cuidis als pares tan bé com ells ho fan amb tu.
PD2: Gràcies pel teu correu de presentació Gatot. Per tant, sort amb el vostre projecte La Cuca al Cau.

 

Etiquetes de comentaris: , ,

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)