Bloc de l'Eduard Batlle

Arriba amb el barret posat, que li dóna un aire colonial. Ve acompanyat del número 6 de la candidatura, que de seguida trenca el gel però prefereix esborrar-se amb elegància. D'entrada, em regala el Parlem de Sarrià i el Més x S@rrià. Els matins laborables són tranquils a La Boireta a diferència del cap de setmana. Un suc de taronja, que pren amb calma, un tallat i un cafè són els testimonis d’una conversa amb un polític de projecció.

Jove: 32 anys i tres filles: Claudia, Irina i Abril. Suposo que no és fàcil compaginar-les amb la política però està disposat a fer el pas binari amb convicció. No sé si la política és genètica però ell s’encarrega de matisar-ho: “El meu germà [Bernat] té dos anys més i no hi té cap vincle”. En tot cas, la política l’apassiona i es desviu per demostrar que les noves generacions socialistes estran preparades per fer el pas endavant i governar el municipi.

Si a casa té tres filles, si surten les previsions, a l’alcaldia tindrà tres dones més: "l’Assumpció, la Loli i la Iolanda", la número dos, quatre i cinc de la llista. “I això sense tenir en compte la partitat”, puntualitza, mentre espera obtenir els sis regidors per governar amb majoria i projectar Sarriá quan arribi el Tren d’Alta Velocitat, quan s’espera la possible facultat de medicina, la ruta del Ter de l'Alba-Ter i ves a saber si el parc temàtic que ambiciona el projecte Akasvayu.

Confia en l’e-democràcia perquè “ens creiem molt això de les noves tecnologies”, mentre admet que té un bloc però és de carácter privat. Jugarà fort amb les produccions audiovisuals perquè pretén arribar a tots els ciutadans i "a través de tots els canals possibles", mentre elogia un referent en aquest camp com José Antonio Donaire. Coincidim. Don-aire és un plus imprescindible.

Esmenta Quim Massegú, Josep Turbau, Nicolás Pichardo i Jordi Cañigueral. Referents inevitables que vol tenir com a suport i perquè ajudin a una llista “amb gent jove al davant”. Ho fa amb respecte i admiració i amb una força interior que suposo que li delata la mirada. Una mirada especial, crec que comparable a la que tenia Joaquim Nadal quan fa pocs anys va presentar a La 22 el llibre de Jaume Guillamet Memòria de Just. Ara ja són ja 26 anys. El record del pare perdura i la nissaga continua amb el suport de la Maria Mercè. La mare.

Música / Wish You Were Here # Pink Floid

* Suar socialisme *