![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Plaça de la Independència. Un xamfrà de trobada habitual: el Royal. Dos cafès mentre cau el vespre i la cruïlla va guanyant en animació nocturna. Una dona s’apropa a la taula per demanar-nos diners i ell li correspon amb una moneda, expressant instants després: “per un dia farem una excepció”. Passatges de la vida. Com els d’un folklòric comiat de solteres que tot i la distància i per l’aspecte, diria que són del nord d’Europa. Indiscutiblement, és l’anar i venir de la generació que ja comencen a anomenar low cost.
Em demana que no escrigui res durant la conversa i que dialoguem sense pautes, mentre comprovo que el seu cos s’ha anat desinflant en benefici d’un to fibrós. “Ja te’n recordaràs i sinó... no escriguis res”, em sorprèn. Distès i relaxat, amb barba d’unes tres setmanes, fuma Marlboro mentre fa anar els ulls d’escriptor d’arcada a arcada de la plaça. Sovint saluda vianants i ho fa combinant la mirada i gestos amb la mà alçada.
Du tres llibres que just acaba de comprar a La 22: Vida de Samuel Johnson, El gozo intelectual i L’art d’ensenyar Barcelona. La temptació era irresistible i per això els acaba ensenyant, mentre té la ploma Montblanc immòbil damunt la taula. Comencem parlant dels diaris, de l’escriptura i de blocs com el de l'escriptor Jaume Subirana, ara al Canadà. Consulta sovint Flux i a mida que la conversa va guanyant en minuts va entrant la literatura.
“La literatura ha de tenir un sentit”, proclama mentre intenta definir el per què escriu i el per què gaudeix de la digressió, que admet que en el periodisme es pot permetre. L’essència és trobar, paraula a paraula, moment per moment, la literatura que traspassa un paper o una pantalla plana i que arriba al lector o internauta. Al diari, amb una estructura de caràcters, que explica que agraeix. En un bloc, sense paràmetres, avança que no se sentiria còmode. I per això preferiria limitar l’autoedició blocaire, “tot i que és acostumar-s’hi”, li responc. Però aquest paper, si un vol, també pot ser breu o pot semblar que no s’acaba mai.
Ja té a punt el nou llibre, Un any de divorciat (Ara llibres), on explica les vivències d’un pare de quatre fills que ara és single. Aquests propers dies marxarà amb els quatre fills de vacances a Bolonya i exercirà de pare que ha complert amb el titular. Arriba l’acompanyant i la família està completa, mentre em persegueix el cop a cop dels mots que abans parlàvem i que em fa està distret. El sentit, la literatura, l’escriptura, el periodisme, la crònica, la notícia... en definitiva l’essència de la paraula. D’una sola paraula, fins i tot. Parla de puresa. "Puresa". I m’acomiado pensant en instant. Instant meu just abans, moment seu just ara. "Instant".
Música / Fly Me to the Moon # Frank Sinatra
* La digressió és la mina d'or de la literatura *
PD: Que la revista trimestral Empresarial Girona, que vol ser una referència per als emprenedors, tingui la sort de la cultura de l'esforç que hi ha posat el triumvirat: l'Ajeg, Volcano i el consultor Francesc Grau.
Em demana que no escrigui res durant la conversa i que dialoguem sense pautes, mentre comprovo que el seu cos s’ha anat desinflant en benefici d’un to fibrós. “Ja te’n recordaràs i sinó... no escriguis res”, em sorprèn. Distès i relaxat, amb barba d’unes tres setmanes, fuma Marlboro mentre fa anar els ulls d’escriptor d’arcada a arcada de la plaça. Sovint saluda vianants i ho fa combinant la mirada i gestos amb la mà alçada.
Du tres llibres que just acaba de comprar a La 22: Vida de Samuel Johnson, El gozo intelectual i L’art d’ensenyar Barcelona. La temptació era irresistible i per això els acaba ensenyant, mentre té la ploma Montblanc immòbil damunt la taula. Comencem parlant dels diaris, de l’escriptura i de blocs com el de l'escriptor Jaume Subirana, ara al Canadà. Consulta sovint Flux i a mida que la conversa va guanyant en minuts va entrant la literatura.
“La literatura ha de tenir un sentit”, proclama mentre intenta definir el per què escriu i el per què gaudeix de la digressió, que admet que en el periodisme es pot permetre. L’essència és trobar, paraula a paraula, moment per moment, la literatura que traspassa un paper o una pantalla plana i que arriba al lector o internauta. Al diari, amb una estructura de caràcters, que explica que agraeix. En un bloc, sense paràmetres, avança que no se sentiria còmode. I per això preferiria limitar l’autoedició blocaire, “tot i que és acostumar-s’hi”, li responc. Però aquest paper, si un vol, també pot ser breu o pot semblar que no s’acaba mai.
Ja té a punt el nou llibre, Un any de divorciat (Ara llibres), on explica les vivències d’un pare de quatre fills que ara és single. Aquests propers dies marxarà amb els quatre fills de vacances a Bolonya i exercirà de pare que ha complert amb el titular. Arriba l’acompanyant i la família està completa, mentre em persegueix el cop a cop dels mots que abans parlàvem i que em fa està distret. El sentit, la literatura, l’escriptura, el periodisme, la crònica, la notícia... en definitiva l’essència de la paraula. D’una sola paraula, fins i tot. Parla de puresa. "Puresa". I m’acomiado pensant en instant. Instant meu just abans, moment seu just ara. "Instant".
Música / Fly Me to the Moon # Frank Sinatra
* La digressió és la mina d'or de la literatura *
PD: Que la revista trimestral Empresarial Girona, que vol ser una referència per als emprenedors, tingui la sort de la cultura de l'esforç que hi ha posat el triumvirat: l'Ajeg, Volcano i el consultor Francesc Grau.
PD2: Em va agradar conèixer per casualitat Carles Ferrer, que dimecres vinent organitza a Girona el Beers & Bloggers.
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
The Greatest Blog Experiment sent you. Enjoy!
Quin parell de sociates tu i el Fono!!!!!
I like to read your entire post you shared here. really you have great knowledge which shows by this post.
Publica un comentari a l'entrada