Bloc de l'Eduard Batlle

Sabia que triaria la cèntrica La Vienesa perquè ho té molt a prop de la feina, el Bisbat de Girona, i perquè li agraden les bones temptacions contra la dieta. Deixa el paraigües molt moll a l'entrada, que du regalat per la Cadena 100, i m'ensenya els diaris El Mundo i l'Abc que du a la mà per provocar-me. Coses de l'amistad. Un tallat i un cafè, mentre tenim els ulls fits a la vitrina. La Pasqua pot ser cada dia si es vol.

Comencem per recordar els anys que fa que ens coneixem, allà el 1990, tot i que feia anys que ja voltàvem per Salt i sabia de la seva vocació política. Però va quedar aparcada i vam coincidir poc després a Ràdio Grup, quan era Cadena 13. Sempre ha tingut bon oïda per la música i la gran virtud de tenir una veu innata perquè flueixi per les ones. Abans, quan eren les modulades, va ser en el primer que en vaig fixar en ell: la veu. Era en l'època dels Narcís Carreras, Salvador Carral, Narcís Planas, Josep Guardiola, Pacó Basso, Xavi Dunjó, Eduard Cid... Ara, en les digitals, en queden pocs de ben actius com l'Eduard Cid i Josep Guardiola.

Ara, la ràdio músical ha quedat aparcada però es manté en la informativa perquè és el responsable del Departament de Ràdio i Internet del Bisbat. El veig content perquè fa poques setmanes ha obtingut la matrícula d’honor per un estudi exhaustiu sobre el periodisme catòlic gironí. Les publicacions periòdiques catòliques actuals a la diòcesi de Girona és el treball de recerca com a preàmbul de la tesi doctoral en Periodisme i Ciènciesde la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Per això hem quedat en celebrar-ho.

Va començar un bloc divertit sobre els records de la joventut però fa poc que l'ha tancat per la manca de temps i per no deixar de banda la revista cristiana que té a Internet: El Angel de la Web. Ara, en els darrers any ens hem retrobat per la tertúlia que organitza Eduard Cid a Punto Ràdio, pel programa de ràdio Església Viva, un sopar tertúlia amb el bisbe Carles Soler, els blocs i també per la revista Tot Empordà.

Al final, barregem la política i el Barça, dues passions en constants alt i baixos i que li generen una passió controlada. De la política prefereix passar-hi per sobre perquè cada vegada més rebutja "la pugna d'interessos i no de país en què s'ha entrat a Catalunya". Comprovo que de les il·lusions i les esperances dels 90 ja no queda gaire res i és obvi. I menys encara, la ingenuïtat. I del Barça, és lògic que com a soci reivindiqui un horari "més normal" dels partits per poder-los gaudir amb al seu fill al Camp Nou. I té raó. Quedem per anar-hi i costarà perquè que el Barça jugui a les 5 de la tarda ja gairebé ni ho recordem.

Música / West End Girls # Pet Shop Boys

* La teva mare té abric de pell? A la meva li van arrencar *