![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Sant Jordi té un dels dies que es mereix i els venedors de llibres i roses suposo que ho agrairan. La campanya per a les municipals també té la seva efervescència entre pàgines i pètals, ja que la política cada vegada està més pendent de l'estratègia comercial. Queda un mes per a les eleccions i la trobada amb Felip Puig serveix per repassar el moment actual. Migdia majestuós en un indret imponent, Restaurant Massana. Dos cafès i un cafè, mentre fa l'aclariment que venir "a can Pere passa en comptades ocasions". La Marta assenteix amb el cap, mentre penso que és la seva llibertat personal, de la que tan poc gaudeixen els polítics de pes orgànic.
Comença per esquematitzar l'actualitat i ho fa amb les dosis d'optimisme necessàries per continuar però al mateix temps amb la preocupació de qui no li agrada l'escenari polític que li toca viure. Estic d'acord, quan fa la previsió del seu partit, que els cicles polítics "són inevitables", de fet, com en el teixit de la nostra societat. I ara Convergència suma dues victòries convertides en dues derrotes per la coalició de les esquerres. Però tot i passar a l'oposició, exposa entre somriures murris que els resultats"han estat a punt de voler-nos molts més anys al govern".
Confia amb fermesa en el tercer intent d'Artur Mas i dóna els seus motius i ho planifica amb l'esperança de donar "al país l'home més preparat per governar". I m'agrada quan exposa la convicció de país perquè és compartida: és quan comença a sortir el Felip Puig que m'havien avisat, planer i proper, i la conversa guanya en patrotisme. No m'estranya que el vulguin la majoria de candidats gironins convergents per a la campanya. Imagina una cruïlla per situar la Catalunya actual, entre camins per avançar quan "encara tenim una transició que no sabem concretar". L'escenari polític "té un equilibiri molt inestable", preveu uns resultats que "s'intuiran d'aquí un any i mig". Les mirades denoten males vibracions i moltes més tensions amb Madrid mentre penso que si ens avisa un enginyer de camins... I surt el PP, Ciutadans...
Quan parla de les municipals elogia ràpid i d'entrada "l'home que obtindrà el millor resultat de Catalunya". Serà a Lloret, pronostica, conscient que la base és sòlida. Ara, tots són cavalls guanyadors, però processar que calen pactes i plans B i C per formar govern poden deixar descol·locat a més d'un i una. Les coalicions ja semblen inevitables i si com bé calcula, Crespo pot arrassar, sembla ja un tipus de resultat cada vegada més minoritari. En conjunt, veu el partit preparat per a resistir perquè "vivim en un país que sap resistir".
S'autodefineix com a "radicalment antisocialista" i això té un preu. S'ha sentit perseguit però deixa per suposat que es continua sentint "un combatent antisocialista per combatre la dependència de l'altre país". "La subordinació amb Espanya ens fa un mal servei al país", explica mentre argumenta com s'ha transformat el PSC després de perdre referents com "Nadal, Obiols, Maragall, Siurana..." a canvi de "Montilla, Iceta, Zaragoza, Corbacho..." Però no vol prosseguir amb la tàctica de desgast i prefereix acabar assaborint el dia, gaudir de l'àpat i la companyia, mentre la conversa amb Pere Massana posa el punt i final amb un inevitable ras i curt "aquí, sempre es dina bé".
[Tria una frase dels escoltes i sacrifica el seu geni.]
Comença per esquematitzar l'actualitat i ho fa amb les dosis d'optimisme necessàries per continuar però al mateix temps amb la preocupació de qui no li agrada l'escenari polític que li toca viure. Estic d'acord, quan fa la previsió del seu partit, que els cicles polítics "són inevitables", de fet, com en el teixit de la nostra societat. I ara Convergència suma dues victòries convertides en dues derrotes per la coalició de les esquerres. Però tot i passar a l'oposició, exposa entre somriures murris que els resultats"han estat a punt de voler-nos molts més anys al govern".
Confia amb fermesa en el tercer intent d'Artur Mas i dóna els seus motius i ho planifica amb l'esperança de donar "al país l'home més preparat per governar". I m'agrada quan exposa la convicció de país perquè és compartida: és quan comença a sortir el Felip Puig que m'havien avisat, planer i proper, i la conversa guanya en patrotisme. No m'estranya que el vulguin la majoria de candidats gironins convergents per a la campanya. Imagina una cruïlla per situar la Catalunya actual, entre camins per avançar quan "encara tenim una transició que no sabem concretar". L'escenari polític "té un equilibiri molt inestable", preveu uns resultats que "s'intuiran d'aquí un any i mig". Les mirades denoten males vibracions i moltes més tensions amb Madrid mentre penso que si ens avisa un enginyer de camins... I surt el PP, Ciutadans...
Quan parla de les municipals elogia ràpid i d'entrada "l'home que obtindrà el millor resultat de Catalunya". Serà a Lloret, pronostica, conscient que la base és sòlida. Ara, tots són cavalls guanyadors, però processar que calen pactes i plans B i C per formar govern poden deixar descol·locat a més d'un i una. Les coalicions ja semblen inevitables i si com bé calcula, Crespo pot arrassar, sembla ja un tipus de resultat cada vegada més minoritari. En conjunt, veu el partit preparat per a resistir perquè "vivim en un país que sap resistir".
S'autodefineix com a "radicalment antisocialista" i això té un preu. S'ha sentit perseguit però deixa per suposat que es continua sentint "un combatent antisocialista per combatre la dependència de l'altre país". "La subordinació amb Espanya ens fa un mal servei al país", explica mentre argumenta com s'ha transformat el PSC després de perdre referents com "Nadal, Obiols, Maragall, Siurana..." a canvi de "Montilla, Iceta, Zaragoza, Corbacho..." Però no vol prosseguir amb la tàctica de desgast i prefereix acabar assaborint el dia, gaudir de l'àpat i la companyia, mentre la conversa amb Pere Massana posa el punt i final amb un inevitable ras i curt "aquí, sempre es dina bé".
Música / High Hope # Frank Sinatra
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Eduard,realment el teu és un amor inimaginable.Fins i tot el dia de la diada continues amb els dinars o cafès que ens fan passar tan bé les vesprades.Et segueixo el post cada dia i t'haig de dir que m'agrada la teva constància i sobretot l'enfoc que danes a cada un dels teus escrits.
Espero que passessis una bona diada, dinant i sobretot la resta del dia
Vas passar gana al Massana? Tinc entès que t'agraden molt els restaurants tipus Can Mascort o Can Xifre. Clar que... sempre és maco que et vegin a restaurants cars oi? Va pagar en Felip?
Ànim !!!
Gran polític i extraordinari Conseller. Gran persona i gran sobiranista de cap a peus.
Tan de bo hi haguessin més Felip Puig a la política catalana.
Sort que el tenim a CDC.
Gràcies Felip,
Alba Serra.
Publica un comentari a l'entrada