![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Mentre arribo a La Boireta el veig llegint un diari (el distribueixen en dues llengües) i comprovo que compleix amb l’exemple d’una de les seves passions. Du les mànigues de camisa amunt i per la seva precisió ja crec que delaten una petita part de la personalitat: metòdic d'esperit i autoexigent. I tinc la sensació que és una persona que viu per a la professió. Dos cafès i un cafè mentre som a l’ombra d'un tendal de lona per protegir-nos d'un raigs cada vegada més solars.
La política “fa anys que m’interessa i sóc socialdemòcrata, no ho amago”, comença per deixar anar aquest barceloní del 54. Les coses clares, que no calgui llegir la lletra petita, penso. I a mida que anem parlant no es cansa d’aplicar la seva professió a la societat política i de demostrar que “el Dret Constitucional és el més proper a la política”. Móns paral·lels que viu amb la máxima entrega –dit per alguns col·laboradors seus–, mentre l’altre el viu amb “passió i retenció”, amb la convicció “d’allò que és legal del que és convenient”.
Prossegueix per valorar les limitacions dels mandats representatius i exposa la preocupació per com s’hauria de definir la formació d’una classe política profesional. L’objectiu seria el d’acabar amb “l’instint de supervivència”, mentre té molt assumit que “els càrrecs de responsabilitat haurien de ser etapes de la vida”. Consciència de l'espècie humana, com la que hauria de tenir la magistratura, "que té l'imperi de la llei". Aha! Per això polititzar la justícia també és molt temptador. "Clar que sí, mira el judici de l'11-M!" "Està en la naturesa humana aquell que està en un lloc perquè actuï en funció de la seva consciència", però clar... també en la dels altres.
Com que li agrada estar ben informat, valora amb la mateixa satisfacció la davallada de Le Pen a França i la participació dels electors. Perfila Ségolène Royal com de “diferent a la vella guàrdia” i visiona una dona “que vol canviar un país que necessita canviar”. Precís. Ho tenia reflexionat i com a constitucionalista comprovo que té assumida la llei, fins i tot, abans de pensar en aplicar-la. I amb la ment posada en l’Estat francès o en qualsevol país imaginari diu “els grans projectes de país passen per la política, tot i que podem criticar que hi ha massa polítics i massa presència política”. Descans pensatiu, que conclou amb un inevitable “sempre hi ha algú que acaba fent política”, tot i que entén que una part prefereixi inhibir-se.
Canviaria el pitjor dels dos mons per ajudar a construir una societat millor, però opina que cal pensar en evitar un descrèdit excessiu de la política, “tot i la manca de coratge actual”. La reflexió és que hi ha massa discursos encarcarats per secretaris organitzatius i missatges angelics per “no molestar a ningú”. Vol passió amb exigencia i evitar frustracions “perquè sinó el dia que volem reconstruir no trobarem a ningú”. Solució: “Hem de practicar l’optimisme de la voluntat.”
Em recorda que quan era estudiant de la UB era militant del PSAN “perquè en aquell moment tenia sentit per a mi”. La seva progressió el va du fins a militar al PSC, però amb la formació del tripartit va decidir deixar el carnet. Ara, 35 anys després de posar la vista enrere, se sent catalanista, federalista i socialista. Ho pronuncia per ordre alfabètic però les preferencies van en funció del dia. Però tot i això, la política i la justícia, i la mateixa societat, sempre les viurà i analitzarà “des de la fascinació intel·lectual d’agregar voluntats des del coneixement”.
La política “fa anys que m’interessa i sóc socialdemòcrata, no ho amago”, comença per deixar anar aquest barceloní del 54. Les coses clares, que no calgui llegir la lletra petita, penso. I a mida que anem parlant no es cansa d’aplicar la seva professió a la societat política i de demostrar que “el Dret Constitucional és el més proper a la política”. Móns paral·lels que viu amb la máxima entrega –dit per alguns col·laboradors seus–, mentre l’altre el viu amb “passió i retenció”, amb la convicció “d’allò que és legal del que és convenient”.
Prossegueix per valorar les limitacions dels mandats representatius i exposa la preocupació per com s’hauria de definir la formació d’una classe política profesional. L’objectiu seria el d’acabar amb “l’instint de supervivència”, mentre té molt assumit que “els càrrecs de responsabilitat haurien de ser etapes de la vida”. Consciència de l'espècie humana, com la que hauria de tenir la magistratura, "que té l'imperi de la llei". Aha! Per això polititzar la justícia també és molt temptador. "Clar que sí, mira el judici de l'11-M!" "Està en la naturesa humana aquell que està en un lloc perquè actuï en funció de la seva consciència", però clar... també en la dels altres.
Com que li agrada estar ben informat, valora amb la mateixa satisfacció la davallada de Le Pen a França i la participació dels electors. Perfila Ségolène Royal com de “diferent a la vella guàrdia” i visiona una dona “que vol canviar un país que necessita canviar”. Precís. Ho tenia reflexionat i com a constitucionalista comprovo que té assumida la llei, fins i tot, abans de pensar en aplicar-la. I amb la ment posada en l’Estat francès o en qualsevol país imaginari diu “els grans projectes de país passen per la política, tot i que podem criticar que hi ha massa polítics i massa presència política”. Descans pensatiu, que conclou amb un inevitable “sempre hi ha algú que acaba fent política”, tot i que entén que una part prefereixi inhibir-se.
Canviaria el pitjor dels dos mons per ajudar a construir una societat millor, però opina que cal pensar en evitar un descrèdit excessiu de la política, “tot i la manca de coratge actual”. La reflexió és que hi ha massa discursos encarcarats per secretaris organitzatius i missatges angelics per “no molestar a ningú”. Vol passió amb exigencia i evitar frustracions “perquè sinó el dia que volem reconstruir no trobarem a ningú”. Solució: “Hem de practicar l’optimisme de la voluntat.”
Em recorda que quan era estudiant de la UB era militant del PSAN “perquè en aquell moment tenia sentit per a mi”. La seva progressió el va du fins a militar al PSC, però amb la formació del tripartit va decidir deixar el carnet. Ara, 35 anys després de posar la vista enrere, se sent catalanista, federalista i socialista. Ho pronuncia per ordre alfabètic però les preferencies van en funció del dia. Però tot i això, la política i la justícia, i la mateixa societat, sempre les viurà i analitzarà “des de la fascinació intel·lectual d’agregar voluntats des del coneixement”.
Música / Diamonds on the Soles of her Shoes # Paul Simon [Triaria qualsevol de l'àlbum Graceland]
* En realitat m'agradaria morir-me als 105 anys abatut per les bales d'un marit gelós, però em retiro perquè sóc vell * [Dedica la frase a un magistrat de color que era membre del tribunal dels EUA i que va declarar inconstitucional la segració racial]
PD: M'ha agradat que Josep Maria Ribot, des del Parlament Europeu, hagi tingut el detall de fer-me saber que Raimon Obiols estreni bloc. Notes de Brussel·les.
PD2: Em va divertir la frase que va pronuciar ahir a Girona Javier Elzo. Enginyosa però real: "La dona ha sortit de casa i l'home no ha entrat".
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada