Interactuant amb Jaume Soler (XIII)


Trio el Cacao Sampaka i mentre hi anem els seus ulls no paren d'observar com ha canviat Girona. Tallat descafeïnat i xocolata negra. Potser feia deu anys que no ens veiem i desconeixia l'establiment. El nostre nexe va ser la redacció d'esports d'El Punt al carrer Figuerola i al cap de pocs anys ell va marxar a l'experiment del Nou Diari per després provar sort a Madrid. I va tenir èxit. El futbol ha passat a millor vida i la comunicació i la vela és el seu món que "compagino tant com puc amb la família", amb qui ara viu a l'altra punta de l'Estat, a Jerez. L'Álvaro ja és a punt de fer tres anys.

Té un bloc que ja és un referent en castellà perquè ha trobat un target molt oportú a les portes de la
Copa Amèrica. Però somriu quan recorda que encara és el president de l'Associació de la Premsa Esportiva de Girona. Em comenta i ja ho va fer per escrit, que el meu bloc el va motivar a escriure el seu, però li recordo que el millor que podia fer era no desaprofitar el seu background després de l'experiència als despatxos i en tres Jocs Olímpics: Barcelona, Atlanta i Sidney. I em recomana que visiti Valencia Sailing, "un conegut periodista anglès que ja només s'ha especialitzat en el bloc per les visites que té". Fet!

La pròpia empresa de comunicació l'obliga a passar mesos seguint les competicions de vela en un món que ell no veu tan elitista. Admet però, que "l'America's Cup és la Fórmula 1 de la vela". Si quan era a Madrid seguia el
Rayo, en els millors anys dels Ruiz Mateos, ara li toca comunicar els registres de velers com Siemens o la Copa Amèrica per al Mundo Deportivo. Tot ja és a punt i està convençut que la ciutat de València recuperarà la gran inversió.

Quan penso en la Copa Amèrica, "recorda que és la competició esportiva més antiga del món", sempre penso en la La força del vent, "una bona pel·lícula". Em fa pedagogia de la competició i lamento saber-ne tan poc. S'esforça per explicar-me l'avanç i el durant de la prova i li agraeixo. Des del 1852 és la primera vegada que la Copa Amèrica ve a Europa perquè sempre l'han guanyat els Estats Units a excepció de quatre vegades: 2 Nova Zelanda, 1 Austràlia i ara
Suïssa, "però com que no té mar es va entrar en un mercadeig". Voldria que guanyés una altra vegada l'Alinghi perquè la prova es quedés a Europa. Té dos favorits: BMW Oracle (Estats Units) i l'Emirats Team New Zeland. Parla de la sopresa que podria donar el Luna Rosa italià i de l'equip espanyol, lloa Luis Doreste "perquè és un dels millors del món".

Deixem la política pel final. D'entrada lamenta, com a ciutadà, "tot el que està passant" perquè sent impotència pel boicot que pateix Catalunya. "Quan anava al supermercat em feien una mica de llàstima segons quins comentaris", sobretot quan vivia a Madrid. Quan viatge arreu de l'Estat "em trobo de tot: gent oberta i gent mal informada". Però també lamenta la imatge que a vegades es dóna des de Catalunya i que, com que la gent es mou per impulsos, els dirigents "haurien de ser més conscients de la realitat actual". Com a ciutadà sent decepció amb "la classe política perquè, sobretot els d'alt nivell, ens mal representen". A vegades, li reconec que la política catalana pensem que s'atura a Madrid i, és cert, però també hauríem de pensar que arriba a l'altre extrem de l'Estat, on també hi ha catalans de Palamós que senten el país.
Música / Es port ti # Cómplices