Em cita al Saló de Té Xidors, a l'Eixample, en un estil d'establiment que segur que les ciutats recuperaran per la satisfacció dels sibarites. Dos cafès. Elegant, com sempre li ha agradat vestir, i suposo que la corbata adient que du és perquè algú amb bon gust li ha triat. M'agrada que l'escut de la Generalitat pengi al pit esquerra d'un amic. Ja tocava! Sentim una il·lusió de dos saltencs que es troben a mitja vida: per això, passem comptes i balanços, mentre dedueixo que és millor que no discuteixi amb un doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials.

De l'època que Salt encara era poble, poble, recordem quan ell entrenava el Dominiques de bàsquet i d'amics en comú. La llista es va ampliant a mida que va jugant amb la capsa de Marlboro mentre evoquem imatges en calça curta. Surten noms com Xevi Combis, Ivan i Gerard Carreras, Joan i Xevi Canals, Elena Rubio, Anna Figueras, Albert i Ricard Prades, Lluís Riquelme, Ramon Gasull, Josep Busquet, Rafel i Francesc Riera, Lluís i Jordi Corominas... tot evocant Can Panxut, el Veïnat, les Dominiques i els Pastorets. Precisament, encara fa teatre i a través de l'Agrupació Estil el 17 d'abril actua al Teatre de Salt fent de l'apòstol Andreu a la versió del necessari Salvador Sunyer, que s'ha atrevit amb Jesús de Natzarè.

Entrem en política i l'actor em demostra que venia amb el paper après: és lloable que recordi el desaparegut Josep Paulí, quan el va convèncer al Restaurant Vilanova perquè entrés al partit. Vuit anys de tinent d'alcalde de Salt l'han forjat i quan semblava que quedar-se a viure a Girona significaria dir prou a la política municipal per centrar-se més en la universitat, li va arribar el càrrec per a una de les delegacions territorials. Per tant, deixa la UdG en comissió de serveis "i és com si estigués a l'exili", però està de sort perquè encara li han conservat la clau del despatx a Econòmiques i el codi per accedir a l'ordinador.

Es prepara per afrontar reptes "perquè sempre ho he fet" i penso que mentre ERC tingui dirigents com Jaume Sitjà a la cuina, els moviments sortiran més bé del que molts es pensen. Està convençut que ERC "passarà de dos a tres regidors" a Salt i que a Girona, on votarà i "sóc un militant de base", no té encara la travessa feta. Es defineix un optimista que també fa autocrítica perquè la política evolucioni i millori el seus balanços: "Cal més vocació de servei a la política i menys professionals." Explica que aquesta visió coincideix amb l'ara enemic d'ERC Joan Carretero però, en el fons, segur que és compartida per a molts que no es dediquen a fer de col·locadors. Admet que en aquest sentit juga amb avantatge perquè "sóc funcionari" però li recordo que a la generació que ara lloem "David Mascort, Àlex Sáez, Jordi Martinoy..." algun dia, potser el 2015, també li arribarà el seu dia.

Precisament, per l'amistad i la confiança, espero que si d'aquí sis o set anys se li paren les agulles del rellotge "o no li funcionin tan bé" hi hagi algú que li recordi que la política és "vocació de servei". Mentrestant, en el present, li recordaré que demostri que "primer és la família per damunt de tot" i que mantingui la conciliació familiar, que l'Agrupació Estil no el vol deixar escapar, que l'espero per començar el seu bloc per després de Setmana Santa i que m'ha de fer arribar el seu nou llibre sobre comptabilitat i pressupostos. Ah! I també, que Salt sempre ens ha de continuar unint.


Música / Wonderfull Tonight # Eric Clapton

* Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer! *

PD: Té el detall de dedicar la cançó a la nostra amistat. Com jo, aquests quatre ratlles, que hagués volgut que no fossin tan neutres.

PD2: Ja ha sortit la revista gratuïta Tot Empordà a la Vall d'Aro. És un producte que neix amb una pèrdua i que per això encara cal donar més mèrit al seu creador.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Eduard,
a l'esquerra a l'esquerra.
Aquest és el camí de la bona política i les bones persones

Anònim ha dit...

I tant! això és l'equerra, l'amor entre periodistes i polítics. A la dreta no ens cal però l'esquerra no pot viure sense aquest enamorament. I se suposo que va pagar en Viñes, com no podia ser d'una altre manera

Anònim ha dit...

En Josep Viñas és molt trempat i amb aquesta foto que li has fet el desvirtues i sembla un infeliç,desgraciat.