Interactuant amb Quim Curbet (VII)


Dia fred i tapat de primavera. L'Angelot, el cor del Barri Vell. Tallat i cafè. Convocatòria a la gironina -l'atreviment va ser meu- amb l'esperança d'interactuar amb l'editor que tenim a Girona. Un mèrit que, com no, sap resumir per defecte professional: "Un editor de la modèstia de l'univers local". Però egoistament no voldria que fos així sinó que es reconegués el valor dels qui s'atreveixen a promoure la cultura de la lectura en l'època de la cultura del business.

CCG Edicions va néixer per "oferir un negoci que no es donava a Girona" i ja ha trobat la manera de donar sortida als gironins que volen escriure. De Javier Cercas només n'hi ha un, d'acord! Per això, en general, quan prèviament sorgeix un problema amb els atrevits aquest però té un nom i la criatura es diu diners. I aquí radica el seu valor estratègic perquè ha d'intentar donar sortida al volum i, a més, que l'operació sigui rendible. Com qualsevol altra empresa, es necessiten clients.

No és dels que s'estira els elàstics i, per això, classifica l'editorial de segona divisió. Em fa gràcia que utilitzi termes futbolístics quan no li agrada aquest esport, tot i que a casa seva es va empassar el futbol durant anys (el pare) i ara li toca gaudir del rugbi (els dos fills juguen amb el
GEiEG). Per tant, s'autoclassifica amb humilitat però m'agrada amb l'orgull amb que ho exposa, conscient que el seu objectiu passa per ser una editorial generalista.

Com a lector practica la dieta mediterrània "menjo una mica de tot" i com a articulista, col·labora amb el
Diari de Girona i això li ha servit per impulsar el bloc on hi penja els articles i alguna reflexió esporàdica. Deixem la política pel final. Em recorda el seu pas pel PSC i el seu trencament després de gairebé 30 anys. Ha passat moltes vivències d'ençà el 1976 i les resumeix amb elegància. "Me'n vaig cansar del funcionament intern dels partits i de veure com es jugava un joc molt estrany i que no és democràtic", matissa. I coincideixo plenament amb el llegat final: "Prefereixo més la política de les persones que la dels partits". Tot i això, votarà el 27-M.

Quan sortim i caminem, intento endur-me una radiografia d'aquest fill d'una nissaga d'impressors, empresari, editor i articulista. Tinc ganes de preguntar-li què llegeix, quin autor em recomana i alguna novetat que estigui preparant. Però no m'atreveixo. Si acaba de tenir el detall de regalar-me el seu darrer llibre, el millor que puc fer abans d'acomiadar-nos és no preguntar i promoure'l en ell mateix. Potser és un segona divisió, no ho sé, però val la pena. I quan se'n va, obeixo el títol del seu recull d'articles: No em miris el cul.
Música / The Sounds of Silence # Paul Simon & Art Garfunkel

PD: Quan acabo el post penso en que ara està dormint perquè s'aixeca cada dia a les 5 del matí. I penso també en que hagués preferit que ell hagués escrit la trobada perquè qui té ulls d'escriptor ja té do un innat.

3 comentaris:

Martí ha dit...

Eduard, soc de Verges, una idea vine a concert i podràs interactuar amb en lluís Llach

Anònim ha dit...

Bon perfil

Anònim ha dit...

En Quim té el mèrit de donar sortida a moltes promeses que no li donen cap recompensa que no sigui el valor de concedir una oportunitat, perquè de calés poquets. I això té molt més mèrit que moltes editorials juntes