Bloc de l'Eduard Batlle

Cafè de bon matí. I mentre llegeixo a La Vanguardia el bon reportatge sobre el comiat de Jacques Chirac una senyora desconeguda de la taula del costat em demana inesperadament l'opinió sobre el cas De Juana Chaos, que en aquell moment Tele 5 informa en la televisió de la cafeteria. Em sorprèn que una dona de 76 anys, elegant i d'uns ulls tan preciosos tingués l'amabilitat de preguntar-m'ho i ho fa amb una exquisidesa que ha passat de moda. Però m'agrada.

Parlem sobre el cas i coincidim en valorar com és de maquiavel el PP. "Perdoni, però en el fons sóc d'esquerres i a mi tot això m'espanta ja una mica. Em recorda massa èpoques dolentes que feia temps que ja no hi pensava", m'explica mentre mira el seu company de reüll i amb qui parla en castellà. El seu acompanyant no sembla estar-hi massa d'acord i no diu res. "Ell no pensa com jo, ja es veu", matisa. I somriu amb sornegueria. Complicitat màxima. "Ell compra el diari El Pais i amb això ja en té prou", m'indica. I li contesto: "Doncs té sort que no compra El Mundo i escolta la Cope". Em penso que encara ara riu d'aquella manera tan múrria.

Coincidim amb la senyora amb la visió del tema i al final, com era d'esperar, m'agrada molt més la seva valoració que la meva. L'experiència històrica i la seva lucidesa mental de bon matí em sedueixen. Com els seus ulls. I prefereixo escoltar-la, però acabant-li dient que té uns ulls blaus gairebé transparents. "Sapiga vostè que quan et fas tan gran, els ulls són de les poques coses boniques que et queden. I jo els tinc de gata". Parlem i coincidim sobre De Juana Chaos. Coincidim i parlem sobre Catalunya. I l'interlocutor escolta i calla, amb la mirada perduda. "Tot això no ens fa cap bé, creguim", conclou. I té tanta raó que no cal la meva aportació. La complicitat acaba amb dos petons i un cafè inesperadament pagat.

Música / Down in a Whole # Alice in Chains