La senyora dels ulls de gata

Cafè de bon matí. I mentre llegeixo a La Vanguardia el bon reportatge sobre el comiat de Jacques Chirac una senyora desconeguda de la taula del costat em demana inesperadament l'opinió sobre el cas De Juana Chaos, que en aquell moment Tele 5 informa en la televisió de la cafeteria. Em sorprèn que una dona de 76 anys, elegant i d'uns ulls tan preciosos tingués l'amabilitat de preguntar-m'ho i ho fa amb una exquisidesa que ha passat de moda. Però m'agrada.

Parlem sobre el cas i coincidim en valorar com és de maquiavel el PP. "Perdoni, però en el fons sóc d'esquerres i a mi tot això m'espanta ja una mica. Em recorda massa èpoques dolentes que feia temps que ja no hi pensava", m'explica mentre mira el seu company de reüll i amb qui parla en castellà. El seu acompanyant no sembla estar-hi massa d'acord i no diu res. "Ell no pensa com jo, ja es veu", matisa. I somriu amb sornegueria. Complicitat màxima. "Ell compra el diari El Pais i amb això ja en té prou", m'indica. I li contesto: "Doncs té sort que no compra El Mundo i escolta la Cope". Em penso que encara ara riu d'aquella manera tan múrria.

Coincidim amb la senyora amb la visió del tema i al final, com era d'esperar, m'agrada molt més la seva valoració que la meva. L'experiència històrica i la seva lucidesa mental de bon matí em sedueixen. Com els seus ulls. I prefereixo escoltar-la, però acabant-li dient que té uns ulls blaus gairebé transparents. "Sapiga vostè que quan et fas tan gran, els ulls són de les poques coses boniques que et queden. I jo els tinc de gata". Parlem i coincidim sobre De Juana Chaos. Coincidim i parlem sobre Catalunya. I l'interlocutor escolta i calla, amb la mirada perduda. "Tot això no ens fa cap bé, creguim", conclou. I té tanta raó que no cal la meva aportació. La complicitat acaba amb dos petons i un cafè inesperadament pagat.

Música / Down in a Whole # Alice in Chains

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Fa il.lusió saber que t'aixeques de bon matí, em pensava que obries els ulls a l'hora de l'Àngelus.
Leoncio

Anònim ha dit...

Eduard,
Estic segura que escriure així et suposarà una recompensa.
Brillant i encisador. Petons
M.

Anònim ha dit...

El teu escrit d'avui em meravella, ja comences a tenir-me captivada, entre el teu bon affaire quan parles de tu a tu i aquestes reflexions, crec que aviat algunes somniarem amb tu i tot!
D

Francesc Puigcarbó ha dit...

De mirades

Ha succeït aquest matí
a quarts de vuit a Vic
en Lluís encara no hi era
la cafetera no estava a punt
Mentre l'esperava
matava el temps fumant
i aleshores a passat
Ha entrar una dona
només hem intercanviat
un educat - bon dia -
però les nostres mirades
just en l'instant de creuar-se
ho han dit tot.


no es ben bé el mateix, pero en certa manera crec hi te a veure en aquest poema de fa ja temps.

platxeria ha dit...

D'instants

Davant del pas de peatons
vaig aturar el cotxe,
instintivament vaig mirar al costat
i travessà, amb ulleres de sol,
un home amb una cartera.
Nomès un instant
i ens creuarem les mirades.
Seguí amb el cotxe,
música de Melua,
res va ser ja igual.

Per a la teva col·lecció de conseqüències del post d'avui.