![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
M'espera en el cèntric El Cafetí de Girona. Elegant, com ja és habitual, irradia alegria i és per l'aprovació de la llei d'igualtat al Congrés. Tots els grups hi han votat a favor, excepte el PP, que s'ha abstingut. Era d'esperar dels populars: fora de lloc una vegada més. Ara, avisa, "tots a córrer" amb la paritat per tenir les llistes definides per a les municipals, que queden dos mesos i escaig. "La igualtat sempre em suposarà una lluita i aquesta llei és un gran avenç", admet mentre comença a prendre un cafè amb llet. La seva lentitud de moviments i com acarona la tassa blanquinosa em transmeten tranquil·litat.
Mitja tarda d'un hivern càlid i excepcional. Corregirem les destrosses? Sense presses i sense tocar el mòbil, un aparell cada vegada més imprescindible. Rep força missatges però té la deferència de no agafar-lo, aspecte que li agraeixo. Dialoguem sense guions, ni el clàssic intercanvi pregunta-resposta entre periodista i polític. Intento que, en el meu debut, tot sigui planer i gens artificial, i la conversa està marcada per la política, però també fuguim d'estudi. Però hi tornem. És inevitable. Entrades i sortides que l'ha fan dubtar: "Em penso que he parlat massa."
L'etapa a l'Ajuntament de Girona, el seu càrrec com a delegada a Girona i ara al Parlament marquen la seva trajectòria. Ha aparcat la seva professió, que espera recuperar quan acabi el trajecte polític. De moment, no hi posa data però es comença a marcar uns objectius. Pren una distància amb el vendaval de la Nebrera i lògicament no està gens d'acord tot el que ha arribat a dir dels polítics, els partits, el Parlament i els periodistes. I sort que era en la intimitat de 400 persones, penso. Li explico que em va convidar al sopar del Majestic però que vaig preferir no anar-hi. Em va interessar la seva entrada a la política però ja no m'atrau la seva estada, tot i alguna gran raó de fons, però la política també són molt, i molt, les formes.
Parla amb seguretat i valora, en el seu discurs, l’aprenentatge que li va suposar l’Ajuntament i l’esforç que va dedicar durant els tres anys com a delegada a Girona. Està orgullosa del “sacrifici que anava amb el càrrec” i ,ara, ha baixat uns esgraons la intensitat diària i ha guanyat en temps per dedicar a la família, per poder preparar més articles i treballs, mentre està immersa en les municipals. L’espera un viatge a Udine el 30 de març per participar en unes jornades com a parlamentària. Un rol més, en un país i una llengua que ja coneix prou bé.
Mitja tarda d'un hivern càlid i excepcional. Corregirem les destrosses? Sense presses i sense tocar el mòbil, un aparell cada vegada més imprescindible. Rep força missatges però té la deferència de no agafar-lo, aspecte que li agraeixo. Dialoguem sense guions, ni el clàssic intercanvi pregunta-resposta entre periodista i polític. Intento que, en el meu debut, tot sigui planer i gens artificial, i la conversa està marcada per la política, però també fuguim d'estudi. Però hi tornem. És inevitable. Entrades i sortides que l'ha fan dubtar: "Em penso que he parlat massa."
L'etapa a l'Ajuntament de Girona, el seu càrrec com a delegada a Girona i ara al Parlament marquen la seva trajectòria. Ha aparcat la seva professió, que espera recuperar quan acabi el trajecte polític. De moment, no hi posa data però es comença a marcar uns objectius. Pren una distància amb el vendaval de la Nebrera i lògicament no està gens d'acord tot el que ha arribat a dir dels polítics, els partits, el Parlament i els periodistes. I sort que era en la intimitat de 400 persones, penso. Li explico que em va convidar al sopar del Majestic però que vaig preferir no anar-hi. Em va interessar la seva entrada a la política però ja no m'atrau la seva estada, tot i alguna gran raó de fons, però la política també són molt, i molt, les formes.
Parla amb seguretat i valora, en el seu discurs, l’aprenentatge que li va suposar l’Ajuntament i l’esforç que va dedicar durant els tres anys com a delegada a Girona. Està orgullosa del “sacrifici que anava amb el càrrec” i ,ara, ha baixat uns esgraons la intensitat diària i ha guanyat en temps per dedicar a la família, per poder preparar més articles i treballs, mentre està immersa en les municipals. L’espera un viatge a Udine el 30 de març per participar en unes jornades com a parlamentària. Un rol més, en un país i una llengua que ja coneix prou bé.
Com que ha guanyat en temps també d’aquí ve el seu bloc, que espera actualitzar sovint i alhora reflectir els articles que va publicant en, per exemple, webs com efutur.eu. Té les seves pors respecte el bloc, però l’animo a continuar perquè, egoistament, ja ha estat el motiu de la nostra trobada i un dels presagis d’aquests cafès interactius.
Música / Hoy puede ser un gran dia # Joan Manel Serrat
PD: Algú m'ha preguntat si amb les trobades posaria cançó al final del text. Bona pregunta. Així doncs, la primera en triar ha estat la mateixa Pia Bosch.
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
12 comentaris:
Looking for information and found it at this great site... »
Quina feinada en llegir aquest post, entre llarg i links ens adormirem.
Bé,deu tenir la pausibitat,la moderació i la tranquil;litat d'ella.Això sí, vestideta tipus "señorita Pepis", de rialla Pastadents i d'ulls de vidre.
Eduard,
Cafè amb la Pia però els confidencials de Girona l'ha deixen "guapa" a aquesta senyora. No em sembla que n'hi hagi per tant, suposo que deu ser enveja.
Kis,
M.
És maqueta si, la Pia, peò crec que li falta un pam. Ho arreglaria anant més amb botes altes i amb sabates de tacó. Però si, maqueta si que ho és.
Leoncio
La Pia maqueta? , que no l'heu sentit mai parlar, si sembla que no ha trencat cap plat.Mentre era delegada constantment buscava la foto a per tot. Au Eduard , m'has decepcionat començant les teves trobades de cafè amb la Pia, et calia algú amb més canya.
quina decepció eduard, no sé com valores tant algú que només és preocupa d'ella mateixa i de la seva imatge pública.
Et felicito Eduard per "complicar-te" una mica més la vida i intentar interactuar quan molts només es dediquen a criticar.
No puc negar que ets un home amb fair play, però podries dir-nos el que en penses realment...
Es veritat que com a periodista has de saber fer el paper a tothom i tots els papers que calgui,però en el teu propi bloc podries ser una mica menys hipòcrita,perquè m'imagino que de sociata-espanyol com ella no en tens gaire res,o és que busques que et posi a la llista de PSC de Girona.
Sigues sincer i diga'ns el que penses.
Csfè amb la Pia??????????
Quina manera de quedar bé, amb la gent interessant amb qui podies fer un cafè i que vam interactuar de pensament en el teu post i tries la Pia per ser la primera?
M.M.M.
Realment és una manera ben trista de perdre el temps, sort que deu haver pagat ella el cafè.
Wishing you a day filled with smiles and surprise moments!
My site:King88
Publica un comentari a l'entrada