Trobada a La Vienesa: Té i cafè. Mentre Carles Francino emet el programa ben a prop, comencem parlant de webs com Patabrava i El Rincón del Vago, que són alguns dels divertimentos dels universitaris. M'hi afegeix Monografias, que no tenia controlat i reconeix que ha trobat estudiants que han descarregat treballs d'aquests portals. Com a professora de Teoria de Comunicació a la UdG ja veig que està al dia i "tot i que molts alumnes no s'ho pensin, molts professors ja sabem de què va Internet. Potser no dominem la Play, però jo els vaig descobrir a classe Second Life. Com també els vaig demanar que busquessin el vídeo de José Maria García a Youtube l'endemà de ser censurat a TVE". I avisa que té pensat crear un personatge a Second Life per valorar-ne l'experiència.

M'agrada que recomani llibres de Kapuscinski als estudiants i que tingui ganes d'impulsar un bloc -feed back publicitat- amb els professors de l'EU de Turisme i Comunicació perquè puguin interactuar. Serà com un calaix de sastre, per trobar-hi aspectes que els podrien interessar. Qüestió d'adaptar-se als nous temps, marcats per les TIC, i perquè cal conèixer les exigències actuals i les inquietuds dels universitaris, amb el repte de saber fer un esforç de recerca i buscar la fiabilitat de tot el que suposa Internet. "Cal tenir criteri de selecció perquè en aquest món gairebé tot ja està inventat".


Parla dels continguts però també fa autocrítica del propi sistema quan, de vegades, reconeix que per a alguns professors d'institut no ha estat fàcil entrar a una aula. Els adolescents imposen i sabem de casos que han cohibit a més d'un professor/a que ha acabat per agafar la baixa.


Deixem la política pel final i es declara independent. Mentre valora les dificultats que té la política per mobilitzar i engrescar cada vegada més a la gent "i especialment als joves", dues taules més enllà hi ha Glòria Plana gestionant temes municipals. S'acosta l'hora de la veritat i veure'm si ara, amb les municipals, es manté la tònica de la baixa participació.


Música / My Way # Frank Sinatra


PD: Dinar i cafè inesperat amb Carles Puigdemont. Vesteix immaculat perquè ve de fer-se les fotos per a la campanya. M'agrada -i comparteixo- com defensa amb convicció el "cas Núria Pòrtulas". Quedem per interactuar.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest és molt més creïble i dona més gust llegir que l'anterior.Avui sí que has interactuat de bo.

Anònim ha dit...

Has passat de la Pia colometa a la realitat. Menys mal. Però explica'ns perquè vas fer la Pia colometa?

Joan Marc ha dit...

Quan una innovació s'obre pas, detractors i entusiastes opinen, per això té valor el que fas Eduard, perquè innoves...gràcies.

Anònim ha dit...

Aquest és el camí Eduard i espero que no et cohibeixis

Dolors ha dit...

Eduard , avui dona la sensació que has tingut un gran filing amb la Carme(per la teva forma d'escriure el post).Es denota que és fiable i com diu ella: "Cal tenir criteri de selecció perquè en aquest món gairebé tot ja està inventat".Avui l'has tingut , no conec a la Carme però has fet una bona selecció.
Jo que segueixo el teu bloc ja m' espero a veure amb qui més interactues, això vol dir que la idea que has tingut dels cafès és engrescadora per a tu i per a tots nosaltres.

Anònim ha dit...

Eduard,
M'agradaria que sortissis de la política professional i presentessis perfils com els de la Carme. Visions dels i de les de fora són molt més interessants que les de dins.
Kiss
Moon

Ant ha dit...

Moon no vols dir que el que és diferent dels dos post són el tracte periodístic que dona l' Eduard en escriure´ls?
Tan interessant pot ser des de dins com que des de fora, penso.
De tota manera és elproblema és la Pia , amb aquest voler quedar sempre impecable, és un personatge gris i costa molt destacar alguna cosa a part de ben vestida, correcte i "feliç"