Bloc de l'Eduard Batlle: Carles Puigdemont km.0

Carles Puigdemont km.0

Publicat per Eduard Batlle a 11:36:00 p. m.

Som massa hores les que hem parlat amb Carles Puigdemont de política, de projectes de país, d'esperances, il·lusions i reptes. El Catalonia Today, les nits del Fòrum de Barcelona i els peatges de l'autopista en són testimoni. Per això, vam quedar en el km. 0 de l'auditori. El seu tret de sortida va tenir els ingredients necessaris: un sala a la mida adequada i un públic fidel i disposat a escoltar i perdonar-ho tot. Com el cas de la reiterada tos, pels efectes d'una grip.

El candidat de CiU va oficialitzar el canvi d'aires amb una oratòria ben estructurada i basada en vuit compromisos "personals" que pretenen que Girona faci "un salt de qualitat democràtica després de 28 anys". Puigdemont creu que el canvi és possible i vol una saccejada amb tota la seva plenitud "perquè obrirem les finestres de l'ajuntament i ho farem amb molt de gust". El canvi és ambiciós i pretén trencar "l'apoltronament de la ciutat d'aquells que en tenen un sentit patrimonial". Directe a la llaga de la Girona benestant i que se sustenta en la màxima que el candidat va reiterar: "Pensem en gran i mirem lluny". Ortega y Gasset, dixit.

Puigdemont s'estrena amb un discurs trencador i és lògic que encara sigui amb un text més periodístic que polític. Anirà canviant. Però la pregunta és: Girona vol una proclama contra, tal com va dir subliminalment, la Supernanny i el Big Brother? Girona ha arribat lluny, amb virtuds i defectes com a ciutat, i és de sentit comú que un desitgi i critiqui el que no es té. I Girona, com Catalunya, ara són a mans d'una Entesa que si pot ho governarà tot, mentre que l'era Pujol va servir per lluir el castell de Catalunya però es van despreciar les capitals de demarcació.

PD: Aprofitant el Liverpool-Barça d'aquesta nit, l'amic Martí Ayats, que té un talent especial pel periodisme esportiu, em recomana un Youtube que mostra el darrer dia que seguidors dels red van poder estar drets al mític gol d'Anfield Road anomenat The Kop. La història d'un club mític es forja en moments i homenatges com aquest: Last Day of the Kop 1994. I amb precedents llegendaris com la graderia cantant els Beatles el 1964.

Música / Chariots Of Fire # Vangelis

2 comentaris:

Anònim ha dit...: Crec que en Puigdemont es va deixar d'explicar que bons són els suïssos a l'Antiga...; 12:13 p. m.
Anònim ha dit...: La Pagans no pinta res, i no ha fet res mes que seguir els dictats de Nadal. I el que va fer Nadal ho hauria fet qualsevol amb dos dits de front i una mica de sentit comú (ja que als inicis de la demòcracia a Girona tot estava per fer),l'únic que ell es va penjar les medalles com si ningú més no ho hagués pugut fer. Sincerament crec que en una societat democràtica és bo canviar de tant en tant (sobretot quan han passat quasi 30 anys), governi qui governi.Per higiene democràtica. Ara, entenc que els que tenen el poder no ho volen deixar, és que després de tants anys sobre la cadira, pot ser traumàtic deixar-la...sobretot quan tota la vida has mamat del mateix lloc...i per cert, hi ha molta gent a Girona que no aprecia gens els mètodes despòtiques i quasi mafioses de Nadal & companya. A Puigdemont l'espera una campanya difícil. La màquina socialista està desconcertada, i pot ensenyar les urpes. Li desitjo molta sort. Salut!; 8:33 p. m.