Bloc de l'Eduard Batlle

Tria el Cafè Le Bistrot i quan hi arribo em sento envoltat pel decorat natural d'El Perfum. Menta poliol i cafè. Trobada entre dues persones que s'han conegut per motius professionals a la UdG. Agraeixo que hagi acceptat el cafè per fer una pausa i dialogar sobre les TIC i la política "dues coses que m'interessen molt". D'entrada perquè ella, amb modèstia, no em parla que va ser una de les persones que va ajudar a introduir-se en aquest món a pioners com Vicent Partal i Dídac Lee. I de política, tinc curiositat per saber com descriu aquest món després d'experiències com la tasca professional a CiU a Girona.

Tenia un bloc i el va desactivar al cap de pocs mesos. Era anònim i molt poca gent el coneixia. D'això ja fa més de mig any però després dels seus raonaments sobre el nom escollit, el de la comtessa Aurembiaix d'Urgell, m'explica que era molt personal. Però crec que en crearà un altre, amb noms i cognoms, perquè reconeix que "sempre estic pendent del correu electrònic i quan marxem de vacances mai falta el portàtil". I ho rubrica: "Penso que ja no podria viure sense Internet."

Li apassiona el bàsquet, un esport que hi va jugar "però era molt dolenta, tot i la meva alçada" i que ara disfruta veient com hi juga el seu fill Iu amb el Sant Josep. També segueix l'ACB i la NBA i està pendent de totes les retransmissions que pot i de veure partits en directe a Girona i Badalona. Que hi jugui l'Iu li ha permès tornar a viure el seu esport i s'ha pogut allunyar del futbol, "que no m'agrada".

La política queda pel final. D'entrada, el seu retrat dels partits coincideix amb moltes altres visions que demanarien uns aparells més plurals. Però les veus democràtiques que van més enllà i plantegen altres visions, sovint no troben la utilitat que desitgen: a CiU, lògicament, i en els altres partits. L'entenc i dedueixo una vegada més que hi ha una tendència global de canvi que s'està preparant per fer el salt.

És directa, prudent i raona a favor de CiU però, entre silencis, entenc que expressaria més pensaments i donaria una opinió més lliure. Com és lògic, el panorama polític català no li agrada i sent un decensís. Mossegar-se la llengua també forma part del joc en totes les capes de la nostra societat, però la política encara s'alimenta de tendències conservadores i no d'esperits crítics que podrien regenerar un sistema, que cada vegada més necessita pensar més en el futur i menys en el present.

Admet que la política també és un món de lideratges i no creu que estigui preparada per fer un pas endavant si calgués "perquè no sé si sabria prendre decisions". S'autocataloga com una assistent que intenta fer el millor que sap la feina "perquè se'n beneficiïn uns altres". O sigui, és el focus dels protagonistes: a Girona de la UdG i a Vallromanes, de la política activa.

Música / Reckless # Afrika Bambaataa & UB40

* Avui Déu ha jugat a bàsquet disfressat de Michael Jordan *