Mentre espero, llegeixo "Entre les dificultats, s'amaga l'oportunitat", que pregonen unes lletres blanques sobre una lluenta pared negra del Moma Six Cafè. Cafè amb llet i ristretto de la marca illy, que és una garantia. Comença parlant sobre Torroella mentre escampa amb lentitud en forma de cercles els dos sobres de sucre dins la tassa. No coneixia el Moma perquè m'informa que venia quan era el Rex i gaudia de "la nit gironina d'estudiant". De fet, tampoc fa massa perquè té només 31 anys.
M'agrada com s'expressa i amb la mentalitat amb què ho fa i denota una maduresa adquirida després de vuit anys a la UPM, quan un dia va demanar a l'alcalde Josep Ferrer "que volia ser-hi perquè sinó treballem nosaltres pel poble... qui ho farà?". Independent i progressista, pèro proper al PSC amb la federació Progrés Municipal de Catalunya. La seva personalitat no és freqüent en política, però guanya a mida que les conviccions van sorgint. Estil ZP? I somriu amb timidesa, però defugint de comparacions. És etiquetat de púgil sense punch i ho sap perquè "això és el que volen que es digui de mi". Però no vol canviar la personalitat "perquè sóc com sóc", tot i que sempre cal "aprendre a modular-la".
Troba a faltar els joves en política, tot i que entén que per culpa del desprestigi de la política i els polítics ara és més complicat. Mentre escoltem de fons Fields Of Gold em venen a la memòria els massos de Torroella i li demano que lluiti per preservar un valor cada vegada més incalculable. Se sent tranquil, convençut de les seves possibilitats i transmet optimisme. "Seré alcalde perquè tinc 31 anys". Número màgic a Torroella. Ho va ser l'Albert Bou amb 27 anys, però ho han estat Josep Ferrer i Carles Negre, amb 31. "Ara em toca a mi!", exclama.
Parlem de la polèmica entre Bolaño i Barbeta mentre saludem una de les incorporacions de Carles Puigdemont a la llista de Girona, Marta Cullell. El convidat i ella parlen de política i m'agrada la recomanació a la nouvinguda: "Diguin el que diguin, en política s'aprèn molt." Un exemple del seu tarannà i perfil. És l'esperança d'un alcaldable que lluitarà per la política municipal i perquè Torroella no es pugui comparar als casos Gil, Marbella, Ruiz Mateos, les illes... Acabades les eleccions, espera convidar-me a un cafè a Torroella. I m'avisa que serà a l'alcaldia perquè està preparat per ser alcalde i per liderar un govern d'esquerres a l'ajuntament. Poso mentalment les lletres blanques d'Einstein per testimoni.
M'agrada com s'expressa i amb la mentalitat amb què ho fa i denota una maduresa adquirida després de vuit anys a la UPM, quan un dia va demanar a l'alcalde Josep Ferrer "que volia ser-hi perquè sinó treballem nosaltres pel poble... qui ho farà?". Independent i progressista, pèro proper al PSC amb la federació Progrés Municipal de Catalunya. La seva personalitat no és freqüent en política, però guanya a mida que les conviccions van sorgint. Estil ZP? I somriu amb timidesa, però defugint de comparacions. És etiquetat de púgil sense punch i ho sap perquè "això és el que volen que es digui de mi". Però no vol canviar la personalitat "perquè sóc com sóc", tot i que sempre cal "aprendre a modular-la".
Troba a faltar els joves en política, tot i que entén que per culpa del desprestigi de la política i els polítics ara és més complicat. Mentre escoltem de fons Fields Of Gold em venen a la memòria els massos de Torroella i li demano que lluiti per preservar un valor cada vegada més incalculable. Se sent tranquil, convençut de les seves possibilitats i transmet optimisme. "Seré alcalde perquè tinc 31 anys". Número màgic a Torroella. Ho va ser l'Albert Bou amb 27 anys, però ho han estat Josep Ferrer i Carles Negre, amb 31. "Ara em toca a mi!", exclama.
Parlem de la polèmica entre Bolaño i Barbeta mentre saludem una de les incorporacions de Carles Puigdemont a la llista de Girona, Marta Cullell. El convidat i ella parlen de política i m'agrada la recomanació a la nouvinguda: "Diguin el que diguin, en política s'aprèn molt." Un exemple del seu tarannà i perfil. És l'esperança d'un alcaldable que lluitarà per la política municipal i perquè Torroella no es pugui comparar als casos Gil, Marbella, Ruiz Mateos, les illes... Acabades les eleccions, espera convidar-me a un cafè a Torroella. I m'avisa que serà a l'alcaldia perquè està preparat per ser alcalde i per liderar un govern d'esquerres a l'ajuntament. Poso mentalment les lletres blanques d'Einstein per testimoni.
Música / Camins # Sopa de Cabra
Etiquetes de comentaris: Interactuar, Municipals, Política
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Serà alcalde perquè té 31 anys?
només per això? La vàlua és l' edat?
Tinc 28 anys, sóc regidor i no alcalde, i m'he sentit reflectit amb el discurs d'en Margall, que com que és més optimista que crític és bo de transmetre i llegir
Masses socialistes Eduard.
Espero el teu gir.
Opino que se li podia treure més de suc a la trobava amb en Joan, o potser no és el moment de publicar-ho??
En Joan igual que molts altres de la seva edat porten anys de treball pel municipi i això és bo, que la gent jove i amb força s'impliquin pel municipi on han dicidit viure.
soc com soc? n'hi ha que el coneixiem avans de ser politic..
Jo crec que li has tret molt més suc del que encomana,és un noi insípid i sense massa entusiasme.
Porta anys de treball en el municipi? Doncs no es van veure fins la passada regidoria que anava de candidat a l'alcaldia i suposo cobrant del partit perquè no treballava de res .
Ara sí té una feina, en un Ajuntament proper als socialistes i cobrant del consell comarcal, evidentment també del partit PSC.
Ànims Joan, jo també en tinc 31 i soc alcaldable al meu poble!! El teu optimisme es ben mereixedor d'admiració per part de tothom, no et deixis devaluar, estic amb tu!!!
Treballa força pel teu poble com jo faré pel meu, que es Casa Nostra.
Petons independents.
Ànims Joan i no facis cas de les crítiques que el que volen és desestabilitzar-te perquè saben que ens un alcalde amb molta projecció. No et conec, però et felicito Eduard.
Alícia de Torroella
En Carles Negre ho tindrà com diu el seu cognom si pacten les forces d'esquerres
com m'agradaria que en Joan sortís elegit, em sembla honest, clar i amb pensaments i idees molt positives
que sigui discret em sembla un aspecte positiu, per fer les coses ben fetes no cal propagar-les als set vents!!
La discreció no indica que no s'estigui treballant des de l'oposició , la tasca es porta igualment a terme i si algú no es va assabentar que ja es presentà a les passades eleccions és pq tampoc en va fer el seguiment, això està clar!!
Per l'anònim aquest que diu que en Joan no fa res i cobra del PSC: o una de dos tío: o ets un indocumentat o vas amb molta mala "baba" i m'imagino que és aquesta última.
Conec en Joan des de fa molts anys. Va acabar la carrera molt jove, només amb 21 anys i va començar a treballar en el camp de l'arqueologia. En treballs i sous precaris? Sí, clar, com la majoria de joves, o no? Mentres treballava va completar la seva formació: doctorat, màster i moltes més coses. Quan es va presentar per primera vegada i tant que treballava!! Pensa que jo hi era prop i prou que li va costar compaginar la feina i la campanya electoral. No com d'altres (tots sabem qui, no cal dir noms) que estaven "alliberats" a sou del "gran jefe" de les cerveses.
En Joan és una persona nascut en una família treballadora, que s'ha obert camí tota solet i que mai ha tingut padrins. Que fàcil és desprestigiar una persona així, eh? Sobretot si a darrera tens les esquenes cobertes per un parell o tres d'empresaris forts que et cobreixen, et patrocinen i si perds t'acullen a la seva falda.
Ànims Joan, la gent del poble està amb tú!
Estic d'acord en general amb tot l'escrit, el que no tinc tan clar és que la gent del poble estigui amb tu ,Joan.Em sembla que hi ha alguna altra opció més vàlida, de més pes i a l'hora més respectuosa amb el poble.
Joan t'has d'animar perquè segur que seràs l'alcalde. En Negre va fort però si pactés amb en Esquerra ho tindràs tot fet.
Em sembla una redacció i descripció excessivament glamourosa. De fet, aquesta personalitat de la qual parleu ni us immagineu en què es transforma en realitat, què s'amaga darrera d'aquesta persona i la seva imatge, quins són els veritables interessos ocults...si els sabessiu, aquesta redacció perdria directament el to que ara té per a tenir-ne un altre de plena incompetència ....en fi, res favorable pel poble o la població, sino que aquesta personalitat es tradueix únicament en defensa de l'ego, allò propi, jo, jo i jo....abusant del càrrec, això sí.
Publica un comentari a l'entrada