![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Plaça del Lleó, al restaurant Can Marquès. Dos cafès. Pluja necessària al carrer i àpat envoltat de taules que suposo que contenen molta efervescència: són polítics amb càrrec del PSC, Convergència i Unió. Convergència i Unió, per separat, serà el destí? Les agendes suposo que treuen fum a set setmanes de les municipals. Mentrestant, comencem amb el nou director de l'Agència Catalana de Notícies per repassar el pols de forces de Girona, l'Ajuntament i la Diputació, amb la sensació que poques coses es mouran. Teories periodístiques, és clar.
En Saül està aterrant a Girona. Té previst combinar la direcció de l'agència amb Girona i Barcelona i, com si fos símptoma del destí, el seu Maresme és a mig camí. De fet, com que reconeix que la seu central és a Girona considera que es fa el recorregut a la inversa i que és un factor que cal promoure. “És un projecte que es lidera des de Girona a Catalunya i això té el seu mèrit”. Té raó. I per això és digne ressaltar la figura pionera, una vegada més, del seu creador: Carles Puigdemont. Ara, l'agència és a l'Avinguda Jaume I i està consolidada però el romanticisme dels inicis a la zona de Lluís Pericot és reservat per a uns quants.
Acaba de planificar les municipals amb el seu equip i està convençut que l'agència s'acabarà convertint en un referent per la capacitat d'informació instantània i en formats a la carta: text, àudio i imatge. Valora que el futur obliga a crear el periodista multimèdia capaç de transmetre el missatge en aquestes tres dimensions i gairebé al moment. “Tot és qüestió d'estar al lloc, preparat, connectat i amb bons aparells”, visualitza i gesticula, alhora que mou els dits com si premés les tecles del seu portàtil.
M'agrada que combini aquest periodisme del segle XXI amb la brillantor que destaca de periodistes que són iguals d'actuals, que són "un pou de ciència" i als quals “cal agrair el mestratge”. Sabia que acabaria sortint el nom de Manuel Cuyàs. La seva relació a El Punt del Maresme es va traslladar en els darrers anys a Barcelona, amb la seu del diari al carrer Tàpies. I és cert que tots els qui coneixem en Cuyàs i valorem la figura de l'expresident, ja tenim ganes de llegir les esperades memòries. “El d'en Cuyàs serà un mèrit que es valorarà en la perspectiva del temps perquè està gaudint d'una informació privilegiada”, valora.
En Saül està aterrant a Girona. Té previst combinar la direcció de l'agència amb Girona i Barcelona i, com si fos símptoma del destí, el seu Maresme és a mig camí. De fet, com que reconeix que la seu central és a Girona considera que es fa el recorregut a la inversa i que és un factor que cal promoure. “És un projecte que es lidera des de Girona a Catalunya i això té el seu mèrit”. Té raó. I per això és digne ressaltar la figura pionera, una vegada més, del seu creador: Carles Puigdemont. Ara, l'agència és a l'Avinguda Jaume I i està consolidada però el romanticisme dels inicis a la zona de Lluís Pericot és reservat per a uns quants.
Acaba de planificar les municipals amb el seu equip i està convençut que l'agència s'acabarà convertint en un referent per la capacitat d'informació instantània i en formats a la carta: text, àudio i imatge. Valora que el futur obliga a crear el periodista multimèdia capaç de transmetre el missatge en aquestes tres dimensions i gairebé al moment. “Tot és qüestió d'estar al lloc, preparat, connectat i amb bons aparells”, visualitza i gesticula, alhora que mou els dits com si premés les tecles del seu portàtil.
M'agrada que combini aquest periodisme del segle XXI amb la brillantor que destaca de periodistes que són iguals d'actuals, que són "un pou de ciència" i als quals “cal agrair el mestratge”. Sabia que acabaria sortint el nom de Manuel Cuyàs. La seva relació a El Punt del Maresme es va traslladar en els darrers anys a Barcelona, amb la seu del diari al carrer Tàpies. I és cert que tots els qui coneixem en Cuyàs i valorem la figura de l'expresident, ja tenim ganes de llegir les esperades memòries. “El d'en Cuyàs serà un mèrit que es valorarà en la perspectiva del temps perquè està gaudint d'una informació privilegiada”, valora.
Arran del seu bloc són molts els amics, coneguts, polítics i blocaires que m'han demanat l'opinió sobre en Saül per la seva capacitat de generar idees i opinions a través dels seus textos penjats a altes hores de la nit a Vilaweb. I en poc temps, el mèrit d'haver traspassat la pantalla plana ja no li pot treure ningú. Com tampoc el repte de posar a la xarxa Poliblocs, un altre concepte que també rep els mateixos inputs de la classe política que ha apostat pel nou concepte de l'autoedició. Un rol personal, lliure i democràtic.
Música / Batiscafo Katiuscas # Antònia Font
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentaris:
En Saül té actituds molt motivadores a l'ACN: escolta amb atenció, té idees noves i nítides, pensa en veu alta, té sentit de l'humor, és interactiu i té empatia. M'agrada tenir en Saül com a director.
Publica un comentari a l'entrada