![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Matí molt gris i dia de paraigües tancats. Canvis d'agenda a última hora però per l'oportuna gestió de Sònia Cebrián podem quedar molt a prop de la seu de CiU per a la campanya i, com que no fuma i li molesta el fum, escollim Cal Tuset. Les magdalenes de Castellfollit acompanyen la conversa amb el fill d'un pastisser d'Amer que com que no esmorza, "perquè no se'm posa bé", no cau a la temptació. I això que és llaminer. Suc de taronja natural i cafè.
Durant el breu trajecte a peu penso en un funcionari de l'Ajuntament que ja em va avisar que feia tard per "quedar per interactuar amb el desconegut candidat de CiU". Doncs... dit i fet! Tenia raó. Només intentar sortir de la seu temporal de CiU i ja té una d'aquelles converses que han de tenir el candidats durant les eleccions. Parla amb un saltenc que se li apropa de mones, la pastisseria del pare i la confiança que té en les eleccions. Mentre dialoga, encara em sembla més periodista que polític però la vestimenta ja li defineix el canvi. Com quan entrava al Parlament, que els primers dies encara tenia la sensació que hi era per escriure la crònica.
Seiem i m'avisa que té ganes d'escoltar-se al ciutadà "perquè així és com s'estableixen els graus de confiança". I ràpidament, com preveia, comença a planificar la Girona del 2010, del 2012, del 2014... a parlar de l'aeroport "i dels 600.ooo passatgers als 5 milions que han passat amb Ryanair", "que ens dóna una gran potencialitat", del tren d'alta velocitat, que "és un projecte sense transparència" i de la Girona 2016 que ha d'aspirar a ser Capital Europea de la Cultura. Parla de generar oportunitats, ser competitius, tenir idees, ambicions, projectes, reptes "en un territori élit" i que "té un patrimoni brutal que si no el sabem aprofitar correm el risc de convertir-nos en el dormitori de Barcelona".
No vol especular amb visions a curt termini en aquestes eleccions i defuig del càlcul de resultats perquè considera que el seu projecte és a llarg termini, "una aposta que ha de créixer i de renovació profunda". "M'he conjurat per no fer-ho", i ho explica amb les mans, amb moviments naturals i amb tics encara de taula de periodista perquè fa el gest de pujar-se les mànigues de la camisa. Però si aquest era el canvi que volia Convergència ara arriba l'hora de la veritat: si es demanen canvis a la ciutat és obvi que aquests "han de començar per un mateix".
Carles Puigdemont és 2.0. Admet que és "desconegut i inexpert" però coneguts els clixés enemics també sap que el ciutadà "vol perfils nous perquè està cansat de la rutina". Per això, quan parlem dels possibles pactes, que cada vegada són més decisius al nou segle, prefereix esperar els resultats "per no enganyar més a la gent". Li agrada avançar amb l'optimisme de qui té la convicció que la ciutat faci un "canvi d'aires" després de "28 anys d'un desgast independentment de la meva arribada a la política". Disfruta parlant de l'e-democràcia, el bloc "trec el temps d'on puc", dels projectes emprenedors i de generar riquesa mentre parla d'horitzonts globals. Amb la comoditat final, és quan apareix més el periodista i és quan dels objectius col·lectius passem als individuals. El 27-M són eleccions i un mes després li pregunto... somriu... un altre debut perquè s'estrenarà com a pare.
Durant el breu trajecte a peu penso en un funcionari de l'Ajuntament que ja em va avisar que feia tard per "quedar per interactuar amb el desconegut candidat de CiU". Doncs... dit i fet! Tenia raó. Només intentar sortir de la seu temporal de CiU i ja té una d'aquelles converses que han de tenir el candidats durant les eleccions. Parla amb un saltenc que se li apropa de mones, la pastisseria del pare i la confiança que té en les eleccions. Mentre dialoga, encara em sembla més periodista que polític però la vestimenta ja li defineix el canvi. Com quan entrava al Parlament, que els primers dies encara tenia la sensació que hi era per escriure la crònica.
Seiem i m'avisa que té ganes d'escoltar-se al ciutadà "perquè així és com s'estableixen els graus de confiança". I ràpidament, com preveia, comença a planificar la Girona del 2010, del 2012, del 2014... a parlar de l'aeroport "i dels 600.ooo passatgers als 5 milions que han passat amb Ryanair", "que ens dóna una gran potencialitat", del tren d'alta velocitat, que "és un projecte sense transparència" i de la Girona 2016 que ha d'aspirar a ser Capital Europea de la Cultura. Parla de generar oportunitats, ser competitius, tenir idees, ambicions, projectes, reptes "en un territori élit" i que "té un patrimoni brutal que si no el sabem aprofitar correm el risc de convertir-nos en el dormitori de Barcelona".
No vol especular amb visions a curt termini en aquestes eleccions i defuig del càlcul de resultats perquè considera que el seu projecte és a llarg termini, "una aposta que ha de créixer i de renovació profunda". "M'he conjurat per no fer-ho", i ho explica amb les mans, amb moviments naturals i amb tics encara de taula de periodista perquè fa el gest de pujar-se les mànigues de la camisa. Però si aquest era el canvi que volia Convergència ara arriba l'hora de la veritat: si es demanen canvis a la ciutat és obvi que aquests "han de començar per un mateix".
Carles Puigdemont és 2.0. Admet que és "desconegut i inexpert" però coneguts els clixés enemics també sap que el ciutadà "vol perfils nous perquè està cansat de la rutina". Per això, quan parlem dels possibles pactes, que cada vegada són més decisius al nou segle, prefereix esperar els resultats "per no enganyar més a la gent". Li agrada avançar amb l'optimisme de qui té la convicció que la ciutat faci un "canvi d'aires" després de "28 anys d'un desgast independentment de la meva arribada a la política". Disfruta parlant de l'e-democràcia, el bloc "trec el temps d'on puc", dels projectes emprenedors i de generar riquesa mentre parla d'horitzonts globals. Amb la comoditat final, és quan apareix més el periodista i és quan dels objectius col·lectius passem als individuals. El 27-M són eleccions i un mes després li pregunto... somriu... un altre debut perquè s'estrenarà com a pare.
Música / Knocking On Heaven's Door # Guns N' Roses
PD: Sabia que la Marta Puig s'atreviria a tornar a fer un projecte personal a la xarxa. Ella crec que també. Ànims amb l'Elkarrizketa.
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Li passaré el mateix que a l'Artur Mas
Carles, gràcies a tu la Cristina Alsina serà la propera alcaldesa de Girona. Ànims !!!
Publica un comentari a l'entrada