![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Trobada a l'Antiga, en un matí assolellat i que convida a oblidar-se de la pluja. El cel sembla més blau i el sol dóna la sensació de voler picar amb força contra les restaurades cases del Barri Vell. La ciutat cerca de recuperar la normalitat després de la victòria de l'Akasvayu, una copa que genera alegria en més d'una animada conversa. Tallat i cafè en un dels establiments preferits de l'equip de govern.
M'agrada conversar i escoltar les visions d'una persona que em transmet una imatge pulcre per dins i per fora. És una altra manera de fer política la de Càritas i ell m'ho confirma i rubrica. "L'acció política ja sobrepassa els límits tradicionals". Sovint parlem dels mitjans de comunicació, la política, la cooperació, la solidaritat i el futbol dels petits. Però surt el "poble" on va viure 27 anys: Bordils, un municipi que viu abocat a l'handbol o "balonmano, és igual" i que ell, com no podia ser d'una altra manera, també va practicar. "Jugava d'extrem esquerre i vaig fer-ho en l'època daurada", somriu mentre coincidim en lloar la tasca de Toti Congost al club. "És una personal excepcional, al qual mai li podrem agrair prou el que va fer per l'handbol a Bordils". Nostàlgia compartida sobre els "que mai són profetes a la seva terra".
M'avança que aquest cap de setmana l'entitat rebrà un premi important a Girona i el felicito perquè sé que té molt a veure en la tasca de divulgació del què fa Càritas, en com ho fa i en la manera com ho vol divulgar. Però tria el posicionament de la humilitat que li valoro però no comparteixo. Sovint fa autocrítica de la nostra societat amb l'esperança de fer-la millor. Som en temps del 2.0 que "obliguen a generar coneixement amb transparència, incloses les ONG". "És el moment de ser absolutament transparents", sentencia. En aquesta línia a l'estiu ja estrenaran el nou web de Càritas i, "tal com van les coses" segur que crearà un bloc "perquè veig que és el futur".
També coincidim amb Jordi Martinoy i la visió que va donar quan va lamentar en una entrevista recent al Diari de Girona, feta per Rafa Garrido, la fuga de cervells a Barcelona. Però també hi ha gent preparada i vàlida que, com el mateix Maneu, fan que Girona encara pugui presumir de projectar-se més enllà del "rai" que, com tota etiqueta, neix amb massa facilitat. "Barcelona és la màquina del tren de la incidència en la nostra societat", exposa amb la sensació de ser una preocupació.
Per una qüestió de nostàlgia continua empadronat a Bordils, tot i que resideix a Girona. El dia 27 anirà a votar perquè la política és un món que l'apassiona i que segueix amb espectació però amb la mateixa sensació de molts ciutadans: la maquinària política va moltes passes enrere respecte la societat. Lloa el perfil d'un polític d'ICV, detalls d'un candidats de CiU i plantejaments d'ERC en un municipi proper. És el valor dels projectes el que el sedueix, en definitiva, la interacció d'idees polítiques que encara motiven a una persona que penso que té una convicció innata per als signes d'esperança.
M'agrada conversar i escoltar les visions d'una persona que em transmet una imatge pulcre per dins i per fora. És una altra manera de fer política la de Càritas i ell m'ho confirma i rubrica. "L'acció política ja sobrepassa els límits tradicionals". Sovint parlem dels mitjans de comunicació, la política, la cooperació, la solidaritat i el futbol dels petits. Però surt el "poble" on va viure 27 anys: Bordils, un municipi que viu abocat a l'handbol o "balonmano, és igual" i que ell, com no podia ser d'una altra manera, també va practicar. "Jugava d'extrem esquerre i vaig fer-ho en l'època daurada", somriu mentre coincidim en lloar la tasca de Toti Congost al club. "És una personal excepcional, al qual mai li podrem agrair prou el que va fer per l'handbol a Bordils". Nostàlgia compartida sobre els "que mai són profetes a la seva terra".
M'avança que aquest cap de setmana l'entitat rebrà un premi important a Girona i el felicito perquè sé que té molt a veure en la tasca de divulgació del què fa Càritas, en com ho fa i en la manera com ho vol divulgar. Però tria el posicionament de la humilitat que li valoro però no comparteixo. Sovint fa autocrítica de la nostra societat amb l'esperança de fer-la millor. Som en temps del 2.0 que "obliguen a generar coneixement amb transparència, incloses les ONG". "És el moment de ser absolutament transparents", sentencia. En aquesta línia a l'estiu ja estrenaran el nou web de Càritas i, "tal com van les coses" segur que crearà un bloc "perquè veig que és el futur".
També coincidim amb Jordi Martinoy i la visió que va donar quan va lamentar en una entrevista recent al Diari de Girona, feta per Rafa Garrido, la fuga de cervells a Barcelona. Però també hi ha gent preparada i vàlida que, com el mateix Maneu, fan que Girona encara pugui presumir de projectar-se més enllà del "rai" que, com tota etiqueta, neix amb massa facilitat. "Barcelona és la màquina del tren de la incidència en la nostra societat", exposa amb la sensació de ser una preocupació.
Per una qüestió de nostàlgia continua empadronat a Bordils, tot i que resideix a Girona. El dia 27 anirà a votar perquè la política és un món que l'apassiona i que segueix amb espectació però amb la mateixa sensació de molts ciutadans: la maquinària política va moltes passes enrere respecte la societat. Lloa el perfil d'un polític d'ICV, detalls d'un candidats de CiU i plantejaments d'ERC en un municipi proper. És el valor dels projectes el que el sedueix, en definitiva, la interacció d'idees polítiques que encara motiven a una persona que penso que té una convicció innata per als signes d'esperança.
Música / Fast Car # Tracy Chapman
* La vocació al servei públic dels agents socials i econòmics sovint no és prou valorada *
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
Molt adient aquest personatge avui quan als mitjans el tema de les ong i la seva transparència és viu. Càrites, tot i ser una organització lligada amb l'Esglèsia, fa una feina necessària i de lloar. Eduard, com sempre, estàs ON...
Estic convençuda que en Salvador és com el reflecteixes. Una persona que dòna transparència en els seus projectes, sap valorar el que està bé i no busca mai brega.També estic d'acord amb ell que als agents socials no se´ls valora la tasca pública que fan.
Estic convençuda que en Salvador és com el reflecteixes. Una persona que dòna transparència en els seus projectes, sap valorar el que està bé i no busca mai brega.També estic d'acord amb ell que als agents socials no se´ls valora la tasca pública que fan.
En Salvador té un perfil professional dels que precisament parleu que són a Barcelona i que més val que el cuidem abans no marxi. Estic d'acord amb la teva valoració sobre el treball que fa humanament i com professional a Carites
Crec que hagués estat un bon candidat a l'alcaldia de Girona per CiU.
Publica un comentari a l'entrada