![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
M’avisa que li agrada molt xerrar i que per això una vegada els amics li van regalar un lloro. Però a mida que conversem dedueixo que “a un vitalista de caràcter mediterrani” el que el motiva és conversar i gaudir del que l’apassiona i, a més, n’ha fet negoci. El seu comerç és una porta a un munt de petites o grans temptacions –depèn de com es miri– que cada vegada són més de moda. “Si abans ho era saber parlar l’anglès, ara és entendre de formatges i vins”. I té raó. Per això un polític, fa pocs dies, li va demanar tota mena de detalls sobre el que comprava “per després poder quedar bé amb els convidats a taula”.
Som al cor del carrer Migdia i hem quedat a l’Storecoffe, entre llibres i fusta noble. Dos cafés sense sucre. I ell, abans de predre’l, ja té el detall d’olorar-lo. Dóna importancia a l’olfacte i el procés. Per això parlem del que s’amaga rere la tassa i és tot un món que sovint prenem ràpid, sense valorar i sense aixecar la vista del diari. Dóna importancia al punt sal que hi troba i recomana, com era de preveure, que a banda que la base ha de ser bona “també és important la maquinària”. I quan parla de l’aigua, recomana la de Ribes, "que també ho fa illy".
No se sent sibarita perque per ser-ho “s’hi ha de començar de jove i jo ja començo a ser gran”, explica entre somriures. Ni li agrada l’esnobisme d’aquell que entra al seu comerç pendent d’una guia que parla de l’última tendencia. Es decanta per la línia fonamental i és la de la qualitat, amb una bona relació amb el preu. “No cal excel·lència sinó equilibri”, un concepte que s’escau per definir a qui també ho pronuncia. Intenta presentar als clients productes de valor afegit dins una societat que radiografia com de persones “que cada vegada ho volen més tot fet i mastegat i que no estan massa per la cultura de l’esforç”.
Fill de flequers de Vilavenut recorda amb nostàlgia els temps en què de petit anava a repartir el pa agafat d’una Lambretta. Parlem dels canvis i de què, per sort, aquella zona del Pla de l’Estany no ha variat massa tot i les transformacions inevitables. Estem d’acord. Situa la vista enrere i m’agrada com lloa aquelles generacions de Fontcoberta i els voltants que, per culpa de la postguerra, “es van quedar sense res i ho van perdre tot: pares, germans, fills, terres i diners, però es van saber aixecar”. Nostàlgia del reconeixement i del qui sent que va aprendre la universitat de la vida al món rural. "Què li puc donar a la meva filla de 12 anys si ja es pot dir que ha estudiat més que jo?", es pregunta per resumir el profund canvi generacional.
La Noucentista és la continuïtat de Can Puig de la Rambla. La Montserrat, “la sogra”, i la cunyada van dir prou el Nadal de 2001 i ell, cansat de Sat Suis, no s’ho va pensar dues vegades per fer un tomb a la seva vida. I a l’estiu del 2002 ja estrenava la botiga de les temptacions. Després de dos anys complicats ara valora amb la satisfacció de qui se n’ha sortit tots i els esforços. “Fins i tot, m’ha canviat el carácter i crec que he nascut per servir”. Doncs ser servicial vol dir "creure's que les lleixes són per aguantar el gènere perquè el gènere l'he de vendre jo!", s'aplica. I són 1.033 referències.
Se sent cansat de la política, però votarà “perquè no he fallat mai”. Ho farà a Porqueres, on resideix. I la seva visió, probablement, coincideix força en la tendència dels darrers temps. D’entrada admet que va votar Convergència, però ara són altres temps i la transformació es basa en les vivències del municipi, on lloa la tasca de Xavi Gifra. “S’ha de votar sempre a qui té influència”. Per tant, segons les seves conclusions, al poble “votaré qui conec”, a les catalanes “Esquerra, perquè construeixi país” i a les generals, “els socialistes, perquè són els qui governen”.
Música / Walls of Time # Emmylou Harris & Sam Bush & Jon Randall
* No et sàpiga greu haver perdut de butxaca si no has guanyat d'enteniment *
[Tenia pensada una segona frase apresa i per dedicar al món rural * On vols anar bou que no llauris? * ]
Som al cor del carrer Migdia i hem quedat a l’Storecoffe, entre llibres i fusta noble. Dos cafés sense sucre. I ell, abans de predre’l, ja té el detall d’olorar-lo. Dóna importancia a l’olfacte i el procés. Per això parlem del que s’amaga rere la tassa i és tot un món que sovint prenem ràpid, sense valorar i sense aixecar la vista del diari. Dóna importancia al punt sal que hi troba i recomana, com era de preveure, que a banda que la base ha de ser bona “també és important la maquinària”. I quan parla de l’aigua, recomana la de Ribes, "que també ho fa illy".
No se sent sibarita perque per ser-ho “s’hi ha de començar de jove i jo ja començo a ser gran”, explica entre somriures. Ni li agrada l’esnobisme d’aquell que entra al seu comerç pendent d’una guia que parla de l’última tendencia. Es decanta per la línia fonamental i és la de la qualitat, amb una bona relació amb el preu. “No cal excel·lència sinó equilibri”, un concepte que s’escau per definir a qui també ho pronuncia. Intenta presentar als clients productes de valor afegit dins una societat que radiografia com de persones “que cada vegada ho volen més tot fet i mastegat i que no estan massa per la cultura de l’esforç”.
Fill de flequers de Vilavenut recorda amb nostàlgia els temps en què de petit anava a repartir el pa agafat d’una Lambretta. Parlem dels canvis i de què, per sort, aquella zona del Pla de l’Estany no ha variat massa tot i les transformacions inevitables. Estem d’acord. Situa la vista enrere i m’agrada com lloa aquelles generacions de Fontcoberta i els voltants que, per culpa de la postguerra, “es van quedar sense res i ho van perdre tot: pares, germans, fills, terres i diners, però es van saber aixecar”. Nostàlgia del reconeixement i del qui sent que va aprendre la universitat de la vida al món rural. "Què li puc donar a la meva filla de 12 anys si ja es pot dir que ha estudiat més que jo?", es pregunta per resumir el profund canvi generacional.
La Noucentista és la continuïtat de Can Puig de la Rambla. La Montserrat, “la sogra”, i la cunyada van dir prou el Nadal de 2001 i ell, cansat de Sat Suis, no s’ho va pensar dues vegades per fer un tomb a la seva vida. I a l’estiu del 2002 ja estrenava la botiga de les temptacions. Després de dos anys complicats ara valora amb la satisfacció de qui se n’ha sortit tots i els esforços. “Fins i tot, m’ha canviat el carácter i crec que he nascut per servir”. Doncs ser servicial vol dir "creure's que les lleixes són per aguantar el gènere perquè el gènere l'he de vendre jo!", s'aplica. I són 1.033 referències.
Se sent cansat de la política, però votarà “perquè no he fallat mai”. Ho farà a Porqueres, on resideix. I la seva visió, probablement, coincideix força en la tendència dels darrers temps. D’entrada admet que va votar Convergència, però ara són altres temps i la transformació es basa en les vivències del municipi, on lloa la tasca de Xavi Gifra. “S’ha de votar sempre a qui té influència”. Per tant, segons les seves conclusions, al poble “votaré qui conec”, a les catalanes “Esquerra, perquè construeixi país” i a les generals, “els socialistes, perquè són els qui governen”.
Música / Walls of Time # Emmylou Harris & Sam Bush & Jon Randall
* No et sàpiga greu haver perdut de butxaca si no has guanyat d'enteniment *
[Tenia pensada una segona frase apresa i per dedicar al món rural * On vols anar bou que no llauris? * ]
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Gràcies al Xavi perquè em van regalar una colecció de xocolates d'arreu del món, comprats a la seva botiga, i tothom em demana on ho he aconseguit de bons que són i realment ben presentats. M'ha agradat molt conèixer el "responsable" de tan gustòs regal. Aprofito per donar-li les gràcies. Al que me les va regalar, ja les hi vaig donar.
He gaudit llegint el blog d'avui.
Felicitats als dos.
Su.
només volia afegir que
és mentida això de que jo (la seva filla) he estudiat més que ell ja que té molts més coneixements que jo.
Publica un comentari a l'entrada