Ens vam conèixer després de coincidir a la mateixa taula durant una sopar amb Sandro Rosell a Girona. Un any després, ens retrobem al tren de retorn a Girona. La trobada inesperada i la conversa acaba amb un retrobament a La Farinera. Una Coca-Cola i un cafè són els testimonis d'un diàleg que es va iniciar amb la persona "que potser ha enviat més queixes a Renfe, unes 20 o 30 a l'any". Ho ha fet com a teràpia personal i després de tanta reclamació, l'única contesta que ha obtingut són un grapat de cartes que "m'han contestat en català, això sí!".

Presumeix de ser de Pujals del Pagesos i de pagar impostos a Cornellà de Terri, però tot i que alhora del parlar el delaten les arrels, el seu coneixement li dóna un valor afegit que li ha permès, per exemple, anar aquesta setmana a la seu de Microsoft a Redmond (Seattle) perquè la seva empresa Spenta és especialista en els nous productes i la tecnologia que presenta la companyia de Bill Gates al mercat "i ens volen conèixer". Tot i això, té un to inconformista que evidencia les ànsies de progressar: "Al nostre país on es guanyen calés és amb el totxo. Preparem-nos perquè si la construcció s'enfonsa, ens enfonsem tots." I precisament a Girona, reclama una inversió que serveixi més com a repte de ciutat i "no subvencions a projectes artificials" com els de l'Akasvayu.

Respecte la política, se sent molt desanimat amb el moment actual. No el convencen cap dels dos blocs nacionalistes catalans "perquè el nacionalisme català s'ha acabat". Per això votarà a Cornellà en blanc, "fa temps que ho faig", mentre encara reconeix que s'emociona quan sent parlar Ibarretxe, Imaz i Arzallus sobre el País Basc, mentre que quan ho fa "en Montilla em cau la cara de vergonya. No té res; almenys Felipe González, Jordi Pujol i Pasqual Maragall tenien carisme". Reivindica la política basca perquè l'ha sent més "autèntica i transparent, allà no es dediquen en anar enganyant a la gent".

Té la seu de l'empresa a Barcelona, a Diagonal Mar, "al costat d'aquell edifici del Fòrum tan fantàstic", diu mentre té por d'anar dient les coses pel seu nom. Spenta el fa feliç, "tot i que el fa sentir un esclau de l'empresa", per intentar posicionar-la com a consultoria tecnològica i desenvolupament de "software, això de programari no crec que agradi a ningú". I per què la majoria són a Barcelona? "Perquè aquí no queda ningú". Martinoy va posar amb raó el dit a la llaga i aquest jove emprenedor s'encarrega de rubricar-ho. "Girona és un lloc collonut per viure però a ningú se li passarà pel cap venir a treballar aquí perquè no hi ha business". I alhora compara la trascendència de Barcelona amb Girona, amb la mateixa que pugui tenir Madrid de Barcelona. I després passa el mateix en el conjunt del país. "Tenim grans professionals i gent amb capacitat, però per què tots han de marxar a l'estranger? I mentre això passa, el conseller Huguet va creant focs cada dia".

Va apostar fort per les empreses d'internet gràcies al "boom de les punt com" però al mateix temps Icon Medialab en va pagar les conseqüències. El mateix dia que va decidir plegar va anar a Madrid a buscar feina i a la tarda, "sense cita prèvia", ja va entrar la corporació formada per Iberdrola i el BBV. Era l'època en què ara lamenta no haver fet el pas de Barcelona al Estats Units sense passar per Madrid "però vaig agafar aquest tren". Anys després, va decidir pujar a un altre tren, el d'Spenta, "jugar-me-la" i amortitzar el que creu que és el millor que han pogut fer els seus pares per ell: "pagar-me una escola d'idiomes. Gràcies a l'Eica puc anar a tot el món", recorda amb orgull i amb sentiment, el mateix amb el qual jugava com a lateral dret a la Penya Bons Aires i, anys més tard, com a corredor de motos , "quan m'ho vaig trencar tot" als criteriums. I com en les motos, amb l'espenta a la seva vida que ha volgut donar amb Spenta està disposat a caure i aixecar-se. Caure i aixecar-se per intentar ser el millor, abans en un circuit, i ara en qualsevol dels reptes que hagi de competir.


Música / Thunderstruck # AC/DC

*Qui prioritza els seus objectius als seus principis acaba perdent-los tots dos *

PD: Una vegada més, el per què del futbol a Anfield. Es reviu l'esperit del 2005.
PD2: Aquesta nit arriba l'experiència de Beers&Blogs a Girona.