Bloc de l'Eduard Batlle

Acordem veure'ns al Cafè el Cercle però abans es produeixen un parell de casualitats. La primera, trobar-lo al Pont de Pedra conversant amb un periodista, amb el qual en pocs minuts donen pinzellades ràpides a la política del país, l'Estat i França. Coincideixen força en els punts de vista i es nota la simptonia mentre van passant turistes i visitants que visiten l'exposició de flors amb temperatura agradable. La segona, just quan caminem i passem davant l'Ajuntament, rep la trucada al mòbil de Carles Puigdemont. I és clar, la broma era fàcil i les rialles, també. Em quedo amb només mitja part de la conversa. Som al Cercle, lloc espaiós, tranquil i poc il·luminat. No du corbata i em sorprèn el detall. Un tallat i un cafè mentre una estudiant intueixo que comença a preparar la recta final de curs.

A la tardor farà vint anys del compromís d'aquest olotí amb la política. Dedueixo que la precocitat l'ha fet madurar més ràpid i si diumenge va complir els 34 anys, quan l'escoltes mentre prens notes, dedueixes que la política ha transformat la seva evolució. Polític en estat pur i de convicció fidel a Convergència; home de conviccions però que reconeix que "la política és una època de la vida i no una professió". Així ho reivindica mentre du set anys a Madrid: quatre al Senat, "on s'exerceix un gran control al govern", i tres al Congrés, "on m'he buscat la mala vida". I ho puntualitza amb la sensació que ara està a la primera línia del combat polític amb el pros i contres que provoca. La part negativa és imaginable: "Has d'aguantar debat de curta volada, són vols gallinacis que són molt tristos i amb monotemes molt empobridors". És el peatge dels observadors entre el talante i "la gomina més de base testicular i no cerebral".

Mentre va donant voltes a la Montblanc que ha extret del pit de l'americana, va analitzant els pros, que també hi són. Els viatges li han donat una perspectiva que el permet tenir més visió de la nova Europa i l'enriqueixen alhora d'exposar els seus punts de vista i al mateix temps, analitzar-los i comparar-los. De moment, tot i les ofertes, "encara no he posat l'intermitent en direcció a Catalunya". Ho farà, segur. És el present i el futur de la Convergència que en aquestes municipals preveu que farà l'última glopada. "És com el púgil que està tocat i que ha de rebre l'últim cop de puny a l'estómac". Mentre fa els gestos, entenc que l'anàlisi ja està assumit i que l'objectiu és preparar la remuntada, amb noves idees, més projectes i superar el postPujolisme amb més distància.

Té blocs i va ser un dels pioners de la política catalana i espanyola. Ara fa dies que no el pot actualitzar per problemes tècnics que espera resoldre. De moment, els té escrits i pendents. "No cal veure més enllà del nas per comprovar que els mitjans s'han fraccionat i especialitzat i que els blocs és una altra manera de fer política", raona, amb la convicció que cada vegada més el joves "veuen menys la televisió" i prefereixen més "ser espectadors actius que passius". El bloc substitueix una llibreta mental que en poques ocasions s'ha fet real. Li hagués agradat després de gairebé dues dècades i per això ara lamenta la poca perseverància.

Valoro la seva oratòria i ell li resta importància dient que el mèrit és de "l'admirat" Josep Pla i de la recomanació "d'evitar derivades" i d'escriure el català "com s'ha d'escriure". Al final de la conversa faig cas del seu consell. Repassem la "crispació" de Madrid, les "solvents i esperançadores" eleccions franceses, la "baracca" de Zapatero, la "resistència" de Mas, com "s'ha empobrit" el català, com "s'ha fos" Catalunya amb aquell ingredient de "fot-li fort i tal com raja dels companys de viatge" i en com és l'era de les municipals carregada d'independents "quan està de moda no tenir experiència i ser independent". Va fent "offs" que respecto i que són herències de la política de la Villa y Corte. La família i les dues xuclametes no tenen off. Del pare va aprendre la cultura de "l'esforç i la superació" i dels relleus, que la política a vegades és "massa dura" per fer-la compatible amb les bessones.

Música / Jo vinc d'un silenci # Raimon
["Clàssic, molt clàssic"]

* Tingues els teus pensaments en la futura generació però actua setmana a la vista *
["Són acció i reflexió al mateix temps"]

PD: Detall de l'alcalde de Salt d'anunciar-me que ha fet el salt a la xarxa. Neix Torramade.cat.

PD2: Arriba el primer cap de setmana d'un clàssic que compleix 60 anys, Cannes.

PD3: El necessari llibre pòstum de la periodista Anna Politkóvskaya.