Bloc de l'Eduard Batlle

La trobada inesperada de dissabte al torneig del Vilartagues prossegueix amb un cafè al cèntric Bar Núria. De fet, tenim nexes que darrerament ens uneixen en camps de futbol a 7. És un home de sorpreses i una vegada més em comunica que ara és el director de comunicació de la Comissió Nacional de l’Energia. O sigui, Madrid capital. Quedem dimarts, San Isidro, és fiesta castiza i ho aprofita per tenir a punt el viatge a Glasgow per veure la final de l’Espanyol. Pronostica un empat a 1 i que s’arribarà als penals. Somriu. Un cafè amb llet i una aigua acompanyen la conversa.

Comença per repassar l’efervescència de tantes llistes, sobretot independents, que es presenten "més que mai" a les municipals. Raonament: "És la primera vegada a la història de la democràcia moderna que això passa". Motiu: "Arriba l’època en què la bossa de gent de 25 a 40 anys busca la política professional". Versió light, perquè la real em demana que no l’escrigui. Tal com raja, en la primera entrevista “que concedeixo després d’abandonar la política”. O sigui, sortir de CiU. Expressa que sempre s'ha d'anar a votar “encara que sigui en blanc” i a Banyoles donarà el vot a “Jordi Bosch, Barraca, perquè és l'únic que m'ha telefonat per demanar-me el vot”. I pensava votar en blanc.

Expolític que vol ser diplomàtic "perquè no vull dir el que penso", però es deixa anar a mida que es va trobant còmode en l’escenari que durant uns anys ha viscut. Comença pel finançament dels partits i per interrogar-se en veu alta com es subvencionen aquestes campanyes "tan cares si els partits no tenen diners". I somriu de manera sagaç imaginant-se les presses a última hora amb maletins amunt i avall per amortitzar la despesa. Potser l'altaveu de les males consciències?

El dia 27 intueix una davallada de Convergència perquè "ha deixat massa gent pel camí a casa", tot i que admet que té "un gran líder que es diu Artur Mas". I no s’atura: “No té un substrat municipalista i està ple de mediocritats que s’amaguen a les llistes i que han d’aguantar carros i carretes per tenir la cadira encoixinada”. Queda dit, amb la consciència de la ira que desperta entre molts dels excompanys "per dir la veritat". Preveu que el PSC mantindrà el tipus i guanyarà a les capitals de comarca i les grans ciutats "perquè té gent que és de l’àmbit municipalista", mentre que intueix que ERC tindrà "una implantació important al país i, especialment, en els àmbits rurals".

Visiona que estem en una època de manca de lideratges perquè Suárez, Pujol i González "són molt difícils d’igualar". Tot i això, lloa José Montilla pel tipus de lideratge que exerceix: "Seriós, a l’ombra, fa poc soroll i les seves ganes de treballar ens donaran estabilitat per molts anys". I coincideix plenament amb el President, que fa poc va exposar a Madrid que els catalans "hem de fer més esforços per fer-nos notar". Així doncs, els catalans comencem a desconfiar de Madrid, que no ens donarà res i ens ho hem de guanyar. Exemple: l’Estatut. "Els catalans no hem anat prou junts i a Madrid ens han raspallat molt però no s’aconseguirà res".

Exmembre del CDS que continua pensant que el centre és la clau de les victòries a Catalunya i l’Estat. Defuig del tòpic que proclama que el centre polític no té ideologia i ho defensa amb l’exemple de Zapatero i el seu famós "talante". Analitza que el centre "a l’Estat són tres milions de vots i a Catalunya, 400.000 i això és guanyar o perdre unes eleccions". I què és el famós centre? Doncs "un estil i una manera de fer que ve a substituir les grans mancances ideològiques de l’esquerra i la dreta".

Música / Te recuerdo Amanda # Víctor Jara
[I canta la tonada inicial]

* Perdre avui per guanyar demà *

PD: Jason Calacanis i les ganes d'innovar després dels blocs.

PD2: Precís com sempre Joan Subirats a El País amb el seu Interrogantes.

PD4: Sort a l'Espanyol. Glasgow demana aquesta nit bravehearts.