Bloc de l'Eduard Batlle

Els efectes a Renfe són ara l'inesperat control d'accés a l'estació, que fan que durant el trajecte d'anada i tornada no aparegui el revisor. Viatge a Barcelona i casualitats de la vida, a Girona, trobo Dídac Lee, qui em convida a seure al seu costat i amb qui aprofitem l'ocasió per conversar fins a l'estacio del Passeig de Gràcia. Havíem intentat quedar des de fa tres setmanes però havia de ser el destí més que una agenda qui havia de marcar la trobada.

Comenta que s'ha acostumat a agafar el tren per anar a Barcelona. Ja ha patit els efectes del trànsit amb el seu cotxe i ara se sent més còmode viatjant amb el tren i el metro. Tenia reunions de feina a la gran urb de Catalunya i el dia s'acabava amb la primera edició dels premis Ferrer Salat de Foment del Treball, on havia de recollir el premi en la categoria d'Empresari de Futur. Un mèrit més, un reconeixement públic més per a la seva trajectòria. Parla amb humilitat però l'orgull del que ho està aconseguint amb una empresa de les TIC, i amb seu a Girona!, amb el temps es valorarà encara més el líderatge d'aquest alt-empordanès. I sobretot, després d'uns inicis durs i convulsos per les conviccions en un projecte.

El posicionament té un preu: s'ha acostumat a quedar-se a dormir algunes nits dels dies laborables a Barcelona, en un pis que comparteix amb el seu germà. No voldria dormir fora de casa perquè preferiria quedar-se a Figueres amb la família i l'Èric, que ja té quatre mesos, però li és més pràctic i menys estressant. Ho lamenta però també vol rendibilitzar la possibilitat de treballar des de casa altres dies de la setmana. I mentrestant, Intercomgi tindrà cada vegada més dimensió.

La veritat és que cada vegada que rebo correus brossa penso en ell i en com ha sabut rendibilitzar projectes empresarials com Spamina, un revolucionari sistema d'eliminació d'spams que li va ser reconegut, fins i tot, per la Universitat de Cambridge. Abans i ara, els antivirus tenien sentit per als ordinadors, el futur immediat són els mòbils i en aquest projecte està immers. I segur, que en molts altres. Com en un de personal i que encara recordo: trobar-nos per dinar plegats a Hostalric amb Àlex Rovira. El seu llibre, La bona sort, ens va unir durant una entrevista i ahir precisament es va complir. Les faules també poden ser terrenals, mentre Sid i Nott continuen buscant el trèbol màgic de quatre fulles.

Música / Breathe # The Prodigy

* Tu ets el resultat de tu mateix *

PD: No vaig poder interactuar ahir amb Jordi Roche però agraeixo el detall de convidar-me a la trobada amb Sandro Rosell a Santa Coloma de Farners. Jordi, epur si move!

PD2: Blair ha utilitzat Youtube per felicitar Sarkozy. The Times They Are A Changin