M'espera llegint l'editorial de La Vanguardia que du per títol Mediocre universidad, basada en l'estudi de la Universitat de Shangai que van publicar el dia abans. Un informe que no comparteix i unes conclusions que no accepta i que ja explica en el seu post. Un cafè d'un matí calorós en que necessitem una ombra per conversar. La universitat és el tret de sortida i parlant de valoracions mundials es refia més dels conjunt de dades dels Estats Units que no els indicadors d'aquest rànquing xinès.

Té clar que el sistema nord-americà és el mirall però també que cal corregir els seus errors i reconèixer que el model europeu "proporciona més oportunitats i no és tan excloent". En aquest sentit, considera que cal que la nova immigració no se senti exclosa del sistema però reconeix que no es fàcil aquesta màxima si els fills dels nouvinguts "ja no acaben ni batxillerat". En tot cas, la proclama teòrica té sentit i l'objectiu seria el d'integrar totes les capes socials en l'era de la tercera revolució: la digital.

Va ser el curs 1985-86 quan va tenir la primera experiència amb les universitats dels Estats Units i vint-i-un anys després ha tingut força vivències espaiades en el temps. La primera va ser a Berkeley, a la
Universitat de Califòrnia, i la darrera fa dos anys, a Athens, a la Universitat de Geòrgia. Després de tantes pràctiques i intercanvis en el temps, valora que "al final, els països s'assemblen més del que la gent es pensa". I com a impressions comparatives la valoració és que "no funcionem tan malament", tot i que té dues idees clares: "Hem de ser molt més eficients i menys buròcrates". I creu que, tot i les similituds, la nord-americana és una "societat educada, amable i que sap tractar la gent", tot i que "envejen la nostra història".

Com és obvi, Silicon Valley l'ha impressionat cada vegada que hi ha anat per la concentració de coneixement "única al món", mentre destaca que hi ha "molts catalans treballant a Berkeley" i que si no visqués a Girona aniria a fer-ho "a una ciutat tan mediterrània com San Francisco". La conclusió que dóna quan es viatja i es comparteix coneixement amb el professorat es que la clau de l'èxit de qualsevol relació és "ser tan amable com t'agradaria que ho fossin amb tu".

Deixem la química, els blocs i la política per al final. Em recomana que visiti el Museu de l'Espai de Tolosa i que estigui preparat per valorar els viatges a l'espai a low cost (és un dir, però els 170.000 euros ja s'aniran rebaixant) amb l'empresa Virgin Galactic. Respecte el bloc, va decidir crear-lo fa dos anys, quan va anar a la Universitat de Geòrgia, perquè li va semblar que era una bona idea com a diari personal. L'objectiu és el de divulgar a la xarxa "la importància de la gestió de rellevància" -totalment d'acord amb optimitzar el temps- el proper repte és explotar la comunicació científica digital, amb l'objectiu de fer la química més comunicativa, "ja que no en sabem gaire". I aquesta visió traslladada a la política té com a resultant "que no hi ha químics que siguin polítics." Li agrada seguir la política, tot i que no té interés pels polítics, i darrerament li sedueix el món de la màgia i els malabars, on hi vol trobar part de la química. En aquest sentit, l'entenc, és que el que
vaig intentar aconseguir durant la trobada: la necessària química humana.

Música / Michelle # The Beatles
Música / Yesterday # The Beatles
[Dubtava entre "qualsevol d'aquestes tan fantàstiques dels Beatles"]

* Tu sais, quan on est tellement triste, on aime les couchers de soleil *
["M'agrada la musicalitat que té"]

PD: Bon article de Vicenç Navarro a El País. El que explica és realment la base del desequilibri del sistema educatiu i això no ho ha sabut resoldre el tripartit després de l'herència de CiU.

PD2: Migdia assolellat, ideal per anar a córrer i alhora comprovar que les hortes dels Maristes de Girona tenen les primeres capes d'asfalt i ja no són el que eren i comencen a encarar-se cap a Sant Gregori.

PD3: El Nokia 1100 és l'aparell electrònic més venut de la història. És simptomàtic: Nokia, telèfon mòbil, el futur...

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon químic i bona química