Bloc de l'Eduard Batlle

La primera coincidència va ser compartint taula durant una cantada d'havaneres a La Bella Lola, a Calella de Palafrugell. Després, amb el temps, hem tornat a coincidir al centre de Girona però ara ja més regularment. Se sent afortunat per haver pogut aparcar el cotxe en zona blava, posa el tiquet i anem al Nelson, mentre pren un cafè amb llet "llarg de cafè" i repassa la seva trajectòria judicial. No ha tingut una progressió tranquil·la ni crec que l'hagi volgut des de que un bon dia va decidir du la contrària al pare "i si ell era fiscal, jo vaig voler estudiar ciències exactes". Però la vida dóna "moltes voltes" i actualment és magistrat president de la Secció 13 Civil de l’Audiència Provincial de Barcelona. Mentre parlem va fumant Habanos, marca generacional i hàbit que va adquirir a Sant Sebastià "perquè és el que fumen els bascos".

No sé si el Dret és avorrit, "això depèn de com es miri", però en tot cas ell és una persona que intenta no para ni un moment perquè té una màxima que cita en castellà "no hay que dar ninguna tregua al vacío". De fet, algunes expressions les esmenta en castellà, tot i que el seu origen valencià el delata a cada moment. I dins d'aquesta inquietud personal, s'inclou a banda la feina de donar conferències, escriure llibres, dirigir una revista... "que em salven de la rutina de les sentències". Deixem en un interrogant l'avorriment o no del Dret "per a mi és PP... [somriu en veure la meva cara] Pura Passió!" però en tot cas la Justícia sí que és lenta "però hi ha la voluntat de canviar-ho". I tot i els punts de vista més crítics, defensa que "la justícia està feta per al ciutadà" i si no és així és realment quan "és un error".

Ara, la temptació política a les espanyes és tenir els magistrats controlats: o sigui, les lleis. La temptació és gran i les pressions, també ho són. I el CGPJ n'és la prova de la disputa entre els qui volen tacar el mapa de l'Estat amb banderetes de color blau i els qui ho volen fer amb les de vermell. I per desgràcia això també es reflecteix en tots els àmbits de la societat: periodisme, comerç, empreses... Però proclama l'essència de la seva professió per ressaltar que "és apassionant posar-se en el lloc de l'altre" o sentir algú que exclami "hòstia, vull justícia!". I això seria l'equilibiri de la mítica balança, quan a l'altra costat hi apareix "la imatge horrible de la visió mercantilista de la justícia". I mentre diu això al País Valencià passen moltes coses, "mentre cada vegada hi ha més Benidorms", m'agrada l'humor real de la sentència final "si trepitges merda, s'aplana..." I es recrea amb el "Zaaaplana". Riu perquè explica que es recita molt aquests dies.

Recorda amb nostàlgia que l'època al País Basc va "ser la millor de la meva vida, tot i que van quedar amics pel camí". Allà va entendre i saber què és un partit nacionalista, tot i que no es considera nacionalista "però sí dels Països Catalans". I explica quins són els seus defectes: "no sóc nacionalista, ni sóc creient". Però es classifica com a bon valencià perquè "sóc apassionat i animat" i tinc el mateix sentit de la vida que es resumeix, "imagina't, en fer les falles per després cremar-les".

La independència judicial existeix, però com es demostra? "És un concepte romàntic" Però... i la prevaricació? Perquè també hi ha condemnes a jutges. I és quan raona que la independència és no rebre ingerències alhora d'aplicar la llei. I mentre parla les paraules independència i ingerències em recorden al romanticisme que pateix l'autodeterminació de Catalunya. Evoca entre rialles que "l'única justícia que existeix és la divina" i per això la humana és la d'"evitar al màxim el concepte injustícia". Ell parla de sí mateix davant d'aquesta responsabilitat judicial i personal, amb la primera llei mental" he de ser conseqüent amb el que he dit i he fet i per això no puc ser ni vanitós". Admet un punt de supèrbia "que també és pecat" i la necessària mà esquerra "per controlar" un cas, tot i que també hi ha vida "i en el seu cas molta" més enllà de la llei.

Música / Angie # Rolling Stones
["Qualsevol balada de Mick Jagger, en la meva època dels Beatles o els Stones, jo era dels Stones"]

* Mai la sàvia natura, en cada nova primavera repeteix velles flors *
[Riu i dibuixa ulls d'escriptors mentre diu: "cal que t'expliqui el doble sentit?"]

PD: Pensament per a la felicitat. Una aventura personal.

PD2: El nou Wembley. El coliseu romà del segle XXI.

PD3: Gomorra, de Roberto Saviano. Per llegir!

PD4: Pioners a Barcelona de la xarxa wifi gratuïta. Idea brillant.