El seu cognom ens ha unit de manera divertida en les converses puntuals i és un bon motiu per trencar el gel quan li recordo que Mister Mundo Juan García Postigo és de Màlaga, on probablement hi ha gens comuns en la nissaga. Riu amb modèstia, però l'encant Postigo es respira en el municipi. Precisament, resta importància a aquest fet i considera que "des que estic a la política he envellit moltíssim" i des que està a l'ajuntament "encara més". Tot i això, reconeix que disfruta fent el que fa i que si en el darrer any du un "ritme bestial" és perquè també "em sé adaptar força a les circumstàncies".

Obre la porta de l'alcaldia una persona que desprèn joventut pel to com va vestit i pel caràcter amb el qual s'expressa. Tot i que els raonaments i els plantejaments ja són més madurats del que aparentment podria semblar. Quan posa la vista enrere valora amb molta satisfacció els vuit anys d'alcalde, tot i que ha arribat a una cruïlla que no sap quin rol l'espera. L'Entesa per Llagostera, que agrupava les esquerres, s'ha desfet però els seus càlculs són els de sumar novament junts. Repassa amb nostàlgia la utopia d'una Entesa -"nosaltres hem anat a la inversa del tripartit de la Generalitat"- que va basar el seu èxit en funcionar al marge de les forces que el van conformar: ICV, ERC, PSC i els independents.

"La política és una etapa que durarà el que durarà", explica gesticulant amb les mans i de manera planera per argumentar el moment actual. Li agradaria repetir per continuar la feina que els primers quatre anys "vam heretar" i els propers quatre "vam començar a exectuar". Però si no s'obté la victòria o una coalició guanyadora, té clar que hi sortirà guanyant a títol més personal. "La família ha patit moltíssim", reconeix, mentre valora el temps que comprarà. Paraula de moda en la societat anglosaxona que vol dir més temps "per a mi, la família i els dos nens". En Bru, que el mes vinent farà un any, i l'Ada, que en té tres, i que l'Imma Mayol va titllar com "la nena del Tinell", en veure que tenia una mes quan es va signar l'acord.

Així doncs, Postigo ha canviat. Com ho fa fet Llagostera. I també, ICV. No es guarda l'opinió del cas Núria Pòrtulas i està convençut que "aquesta situació no s'hauria d'haver produït en un sistema democràtic". Per això, culpa una llei antiterrorista "injusta" que provoca les angoixes "d'una família i uns amics" per la situació generada. Però tot i les crítiques que s'ha generat contra Boada i el seu partit, es preveu que "ICV continuï creixent" en aquestes eleccions. Lamenta, des de la distància, que l'objectiu d'aquest cas "ja s'hagi perdut" i que ja no es parli de la Núria "sinó contra ICV per ser repressors". Desgast i les entranyes d'un país com l'espanyol encara per resoldre després de 31 anys de la mort del dictador.

Orgullós de Llagostera i satisfet de la feina feta, amb el descans personal "de tenir la consciència tranquil·la, tot i els errors que he pogut cometre". Balanç personal i global, d'un alcalde que es veu així mateix com una persona dialogant, propera i que valora la família per "la seguretat que li dóna". Intenta dissimular el "bon Leo que sóc" i això significa "tenir l'autoestima molt alta" i ser tossut. Però l'obstinació també ha estat una de les raons de ser per demostrar que primer ha estat Llagostera abans que els "voltors especuladors dels camps de golf i les urbanitzacions" i que primer ha estat i serà el poble abans que "les injustícies".


Música / Ahí estás tú # Chambao
[Tria un dels cd que té al cotxe, entre els quals hi ha Sting, Police, Jamiroquai]

* *
[“Sóc dolentíssim per a les cites”]

PD: Conversa amb Josep Sánchez Llibre. Passés el que passés acordem un sopar a Girona. Parla d'orgull i d'il·lusió per a la final. Vuit hores després... es compleix. El club hauria de retre homenatge als més de 300 sacrificats a Barcelona.

PD1: Correus esperançadors. Literal: “
Discurs de Steve Jobs a la Standford University... una passada”.

PD2: El primer premi
Lulu Blooker Prize per a un bloc que va molt més enllà de la pantalla plana.

PD3: Brillant i opotuna entrevista de Xavier Bosch a Loretta Napoleoni, en una campanya centrada per l'agenda política marcada per La Vanguardia a través del terrorisme internacional.

1 comentaris:

albert ha dit...

Pel que conec de'n Lluís estic segur que és molt bona opció per Llagostera. em mereix confiança. Ànim i sort Lluís. També vull aprofitar per encoratjar-te, Eduard, a seguir amb aquest magnífic i treballat blog, sóc lector habitual i el recomano com a blog de qualitat.