![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Quedem al Bar Núria, local tradicional on esmorza els dies feiners. Els dissabtes ho fa a la plaça del Lleó, on abans o després haurà comprat els ingredients d'un menjar que li agrada molt cuinar, i els diumenge a l'Arcada. "Ja ho veus, sempre esmorzo a casa", diu amb picardia. Sempre pren líquid al matí, "només veure'm [els cambrers o les cambreres] ja saben que m'han de du dos cafès amb llet" -la imatge el delata-, "i deixar-me una estona en pau" perquè considera que els dièsel humans necessiten el seu despertar. Agreixo que aquest matí accepti el sacrilegi mentre tinc ganes d'escoltar-lo parlar de teatre, la seva passió, l'escenari dels somnis i que és l'essència de la interpretació. Però també vull conversar amb ell de l'art de la política i la combinació dels dos mons. I com no, de Salt. Feia mesos que no ens veiem però sempre li he tingut una admiració especial per la seva trajectòria i per ser fill de qui és: Salvador Sunyer, un gran alcalde de Salt.
De la cultura n'ha fet la seva vida. I somriu mentre explica que n'ha pogut fer una feina del que realment l'apassiona: el teatre. El defineix com "l'art més fràgil" i dins aquest món l'apassiona el teatre pur i dur: el de text. Per tant, descartem la comèdia i els musicals. En fa l'aspecte de la seva preferència, tot i que com a programador té l'obligació de què cada any el Temporada Alta pugui funcionar i respondre a les espectatives. De fet, fa anys que compleix i l'ànima, a més, ha aconseguit consolidar un públic que ja valoren molts dels actors, directors i promotors que omplen la cartellera i que l'objectiu és que sigui prou seductora com a pol de referència des de la Catalunya Nord a les comarques barcelonines com el Vallès i el Mareme. Però amb l'oferta gironina no n'hi ha prou, també és el promotor del Lliure, on el repte és més compartit, i del Centre d'Arts Escèniques de Salt, que posarà en escena la primera producció a partir de la tardor. Una aposta que, indirectament, combat contra la maquinària de TV3, que té l'art del diners i que persuadeix a les joves promeses que trien el camí còmode de la interpretació.
De la cultura n'ha fet la seva vida. I somriu mentre explica que n'ha pogut fer una feina del que realment l'apassiona: el teatre. El defineix com "l'art més fràgil" i dins aquest món l'apassiona el teatre pur i dur: el de text. Per tant, descartem la comèdia i els musicals. En fa l'aspecte de la seva preferència, tot i que com a programador té l'obligació de què cada any el Temporada Alta pugui funcionar i respondre a les espectatives. De fet, fa anys que compleix i l'ànima, a més, ha aconseguit consolidar un públic que ja valoren molts dels actors, directors i promotors que omplen la cartellera i que l'objectiu és que sigui prou seductora com a pol de referència des de la Catalunya Nord a les comarques barcelonines com el Vallès i el Mareme. Però amb l'oferta gironina no n'hi ha prou, també és el promotor del Lliure, on el repte és més compartit, i del Centre d'Arts Escèniques de Salt, que posarà en escena la primera producció a partir de la tardor. Una aposta que, indirectament, combat contra la maquinària de TV3, que té l'art del diners i que persuadeix a les joves promeses que trien el camí còmode de la interpretació.
Els dvd que rep són una bona eina per començar a introduir-se en una nova obra, però els viatges i els contactes entre promotors també formen part del procés per decidir si cal contractar o no el muntatge. El circuit europeu és un combinat d'una vintena de teatres de ciutats com Berlín, París, Londres, Viena... que cal freqüentar per estar al dia. És per això que cada any el Temporada Alta té alguna cosa de la seva personalitat, de la seva mirada. És exigent i selectiu, conscient que a qui primer que no pot enganyar és a ell mateix. No pateix quan baixa el teló i li agrada seure's entre el públic "perquè és la manera de saber què passa". Evident. I la passió és un teatre "el théàtre des Bouffes du Nord de París, per la seva aura", un festival com el d'Avinyó, un dramaturg com Shakespeare "perquè és un geni que està a anys llums de la resta", i tria una obra de les que ha vist en el darrer any: "Un dinar a cals Wittgenstein".
I del teatre dels somnis passem al de la vanitat: la política. D'entrada, amb poques paraules i gestos, es classifica d'àcatra i, per tant, ja pren una postura molt personal davant dels qui es dediquen a l'art de la tragicomèdia i "que no són gaire diferents dels qui es dediquen a una altra professió". Admet que el món cultural és d'esquerres, tot i que recorda les excepcions d'èpoques com la del nazisme. Mentre reconeix que segueix la política i valorar-la com a necessària "perquè existeixi la democràcia", considera que "la cultura no fa guanyar ni un vot" i que, en tot cas, "la cultura no et fa més bona persona: et fa més sofisticat".
La literatura també l'apassiona, mentre que "de música no hi entenc. Hi entenc menys encara que de teatre i literatura". Riem. I si és un dièsel als matins, en part és pels llibres; perquè es queda sovint fins tard a llegir. Fins i tot, fa més de vint anys va impulsar una editorial -amb en Paulí, en Puigverd i en Berga-, que va arribar a publicar el primer llibre de Josep Maria Fonalleras El rei del mambo (1985). I la passió literària té un motiu i és perquè de ben petits, els cinc germanys Sunyer de Salt, seien per escoltar el pare que cada dia els llegia un llibre. I tots atents a escoltar perquè "a casa no hi havia tele". El pòsit va anar fent afecte fins a ser-ne la causant del professió. Precisament, el destí va voler que al matí quedés amb un dels oients per parlar de teatre i que, a la tarda, pogués saludar i dialogar amb el lector per hores dels cinc deixebles. I explicar-li que "la nissaga continua". Va ser a Anglès, en un acte del PSC a la llar de jubilats, on Salvador Sunyer pare va parlar de la política entranyable: la que barreja els valors dels sentiments i la responsabilitat... ves per on, la menys teatral.
Música / The End # Jim Morrison
* *
["No sóc de frases jo"]
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada