Contra el descrèdit

Conversant amb Anna Simó la setmana passada a Anglès vaig comentar-li l'anècdota de la raó que un meu veí em va explicar perquè volia votar Esquerra. El motiu té massa connotacions històriques i quan sents parlar d'aquella Catalunya castigada pel dictador entens massa coses. Sensacions que vam valorar i que, en aquesta fase de descrèdit i desmotivació actual, també ajuden a prendre consciència. Com també ho van fer dos senyors grans que diumenge, a mig matí, a l'Estació Espai Jove de Girona, vaig tenir l'oportunitat d'ajudar-los a trobar la papereta. Vestits per a l'ocasió i força impedits visualment tots dos perquè amb prou feies podien llegir, em van demanar amablement que els busqués la llista de Cristina Alsina. Amb un ritual d'emoció i mans tremoloses van dispositar el paper al sobre i van necessitar que els possessin el vot dins la caixa de plàstic. En global, vist el desencís del crèdit polític, és cert que l'anècdota va ser com un miratge però són d'aquells moments que també t'ajuden a comprendre fins on hem arribat i el preu que ens ha suposat als catalans.

Música / Potser # Víctor

PD: Ja està penjat el vídeo de les Escoles de Formació Global (versió en català) a Google. Càritas hi té molt a veure.

PD2: Primer festival d'estiu del
Summercase a Barcelona.

PD3: Google continua
sumant grans projectes: ara Feedburner.

PD4: Ken Blanchard, en una entrevista sobre el
concepte de la interacció.

5 comentaris:

DOLORS ha dit...

Eduard , m'ha agradat molt aquest post reflecteix la visió d'un moment però el sentiment de tota una vida .
Endavant!

Anònim ha dit...

ERC ha quedat ben escarmentada. Només cal veure la cara d'en Jordi Portabella el dia de les eleccions i la mala cara d'en Carod, o ... la pobreta Marina Llansana alegrant-se de les alcaldies de Falset (anaven disfrassats amb una llista independnet) o de les Borges Blanques. Està demostrat que ERC ha tocat sostre i que ha deixat d'arrosegar vots de CiU. ERC s'equivoca d'enemic electoral. No és CiU l'enemic d'ERC, sinó el PSC i el dia que ho entengui anirem bé.
Un exemple: el diari EL MUNDO va entendre molt bé que per guanyar lectors no havia d'anar en contra d'EL PAÍS, sinó de l'ABC i de LA RAZÓN.
ERC ha de reflexionar, i més quan a la ciutat de Barcelona ha estat l'última opció més votada i a Girona, que volien ser segons, han quedat tercers com abans.

Anònim ha dit...

Després de tants cafès Eduard, ja tocava que expliquessis més coses de tu.
Ptons
Moon

N ha dit...

És al pensar amb la gent gran que les va passar magres durant el franquisme que més em rebenta l'altissima abstenció, reflex d'un desinterès general per la política, sobretot entre els joves.

Anònim ha dit...

És evident que aquests avis voten la filosofia del republicanisme català.
Llàstima però que s' hagin confós de partit perquè no sé si la Cristina Alsina representa molt bé l' esperit de Prat de la Riba i de les esquerres catalanes.
Com pot ser que es sotmeti al PSC-PSOE ?

La direcció d' eRC actual està equivocada. El PSC se'ls estan cruspint i eRC es fa la cega.

ERC si va fent així no serà mai més qui era en essència.
ERC s' equivoca i molt.

Jo votava ERC però aquestes últimes eleccions ja no els vaig votar. No entenc què estan fent donant tan de poder a aquests socialistes que no representen els interessos de CAtalunya. Mai ho han fet ni ho faran mai.

Pau.