Som a La Farinera i ens trobem per parlar sobre la xarxa de mediació intercultural que ha creat "la Caixa" per tot l'Estat. Són 64 mediadors i ell n'és un: s'ocupa bàsicament de Girona i Salt. Fa tres anys que es dedica a ajudar les famílies nouvingudes i potenciar-ne la integració i des del setembre que treballa en aquest projecte que promou l'entitat d'estalvis a través de l'ACCEM. Un te, que és la beguda més consumida al món, i un cafè mentre escolto una persona que durant els silencis parla amb la mirada.

Es dedica a fer de mediador perquè la seva personalitat és més feliç ajudant a qui ho necessita. Com que creu amb convicció amb la multiculturalitat és exigent amb el sistema i amb tots els qui no fan prou perquè sigui més efectiva i també, amb els qui no lluiten per integrar-se. "El temps ho resol tot", resumeix com a sensació del moment actual. Considera que Catalunya en pocs anys ha canviat molt i que "com que ara ja no podem tornar enrere, ja no tenim més remei que canviar". Són els nous temps, anys i inici de segle en els quals el nostre país ja té 7 milions d'habitants.

Exposa la tasca de mediació separada dues àrees: els immigrants recent arribats i les famílies nouvingudes que s'han consolidat a Catalunya. D'entrada, admet que la integració és complicada i la reivindicació passa per reclamar "creure més la mediació perquè tots hi sortirem guanyant". Lamenta que "un paleta guanyi més, per exemple, que nosaltres" i que la seva vocació tingui només el suport d'ONG i empreses col·laboradores. "Necessitem una llei d'acollida amb urgència perquè el treball ha de ser en xarxa perquè si és pluridisciplinar la integració serà molt més fàcil". Les bases per tenir una bona integració són tenir un marc ampli d'actuació gràcies a una llei i després que els immigrants "tinguin una situació legal i aprenguin l'idioma". I sempre, que els nouvinguts arribin amb la domentació correcta i una feina perquè després no hagin de petit les conseqüències d'un somni trencat. "El problema és que quan expliquem les coses, no ens escolten i venen jugant-se la vida. Venir amb un contracte laboral seria tot més fàcil".

No votarà perquè no pot fer-ho i aquest separatisme lamenta que no els ajuda a integra-se "o implicar-se prou". Més aviat, tot el contrari. "Si els polítics viuen pendents dels votants és lògic que afavoreixin els barris i els carrers on els ciutadans voten i aquest no és el nostre cas". Tot i això, intenta ser feliç a Catalunya a través de la seva feina, tot i que enyora el seu país, la família, els amics i les tradicions del Senegal. El repte és tornar però aquest altre somni no té data perquè, de moment, només pensa en ajudar als qui més ho necessiten i promoure que totes les cultures poden conviure juntes "si cadascuna aprèn el millor de l'altra". Mentrestant l'objectiu d'aquest senegalès del 59, ara establert a Sant Celoni, és ajudar els més necessitats i que el seu somni a la modernitat, en el fons, s'assembli el màxim possible.

Música / Clandestino # Manu Chao

* Si no saps cap on vas, torna a començar *
PD: Com no podia ser d'una altra manera, el Suprem ha demanat la il·legalització d'Acció Nacionalista Basca. La pugna entre Batasuna i el govern espanyol ha de trobar un estadi d'esperança i no enfrontament amb vista les municipals.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé crack! Aquesta és l'altra gent del país que la majoria de mitjans només els hi interessa quan venen amb la patera. Anims Edu i passa dels comentaris

Vienen De Ponerla ha dit...

musica lenguaje universal:
vienendeponerla.blogspot.com