Bloc de l'Eduard Batlle

Cremar imatges de la monarquia en públic és mostra d'una llibertat d'expressió en un país que cal recordar que va patir 38 anys d'una dictadura com la del general Franco. I després de gairebé 32 anys d'una teòrica democràcia, l'escenari tampoc ha canviat massa de mentalitat. De la repressió d'un dictador s'ha passat a un estadi de control on de manera maquiavèl·lica es poden anar activant mecanismes perquè tot continuï igual dins l'Espanya autonòmica.

La llibertat d'expressió és obvi que hauria de tenir uns límits i que amb aquestes expressions tan sols es busca el factor mediàtic, però ja són un bon petit exemple de com és capaç d'actuar l'Audiencia Nacional sense voler que la monarquia en surti esquitxada. A Madrid tothom és conscient que existeixen les cloacas del estado i quan cal que s'activin. Però si les cloacas actuen en situacions límit, ja n'hi ha moltes altres que funcionen quan el sistema en qüestió rep petites alarmes com les recents de Girona. Més fotos cremades, més control subliminal sobre la consciència del sistema.

Música / Natural Woman # Ayo

PD: Interior nomenarà un delegat a Girona amb deu mesos de retard. I per què?

PD2: Deu anys de Dossier Econòmic. Deu anys d'un bon producte setmanal.

PD3: Mor el millor mim del món: Marcel Marceau.

PD4: Com va passar als EUA, Europa ja espera amb els braços obert la joguina d'Apple, l'iPhone.