Bloc de l'Eduard Batlle

Va ser el detall d'una dona, tot passejant divendres al vespre pel cèntric carrer Nicolaas Witsenkade -davant del canal circular Singelgratch-, que em va decidir a escriure un apèndix sobre Amsterdam. La dona, mentre donava el sopar a un dels dos fills, va veure que algú la mirava rere una gran finestra del menjador perquè la foscor de les vuit del vepre permetia gaudir d'uns interiors d'una claror enlluernadora. Va somriure i va decidir que havia d'obrir la porta i convidar a visitar la casa a uns desconeguts que observaven les llars perquè, com passa a la majoria de països del centre i nord d'Europa, moltes d'elles no tenen finestres i, a vegades, ni estiren les cortines: Així és la manera de voler aprofitar al màxim els pocs raigs de llums solars.

Doncs bé, la dona en qüestió va convidar a entrar als turistes, els va voler ensenyar la casa i convidar a beure i menjar. Innecessari. Però va ser una demostració d'afecte -una més-, un detall inesperat i que va permetre saludar una mare d'esperit jove i receptiva, tal com es pot definir la ciutat. Un petit exemple convertit en un impacte més d'Amsterdam. Aquí en van uns altres de personals i quotidians.

· Els 150 vols diaris de l'aeroport de Girona. De ser una infraestructura oblidada a revaloritzar-se al mapa europeu gràcies als vols de baix cost.
· La puntualitat britànica dels tramvies.
· Notícies del Het PAROOL a les pantalles de televisió del tramvies en forma de teletex.
· L'experiència inesperada al club d'aikido Klassiek Japans Zwaardvechten.
· La quantitat d'ànecs als canals, que no desprenen cap tipus d'olor especial. O sigui, res comparable a la fama de Venècia.
· Cafè o capuccino, i sempre amb el detall d'una galeta. El tallat és un invent nostre.
· Els anuncis de Pénelope per a Mango arreu de la ciutat.
· El bilingüísme tan sòlid amb l'anglès.
· Marques tant de moda com Replay, Le Coq Sportif i Björn Borg.
· L'enginyós logotip Iamsterdam per promoure la ciutat.
· L'allau de turisme nipó i transalpí.
· Comerços tancats abans de les 6 de la tarda. Obren a les 10 del matí i no s'aturen als migdies.
· Pàrquings soterranis per a bicicletes i de pagament. Controlades com si fossin cotxes.
· Els coffee shops, que desprenen sempre un olor especial.
· Tot i tenir autopistes gratuïtes, les queixes per les cues per entrar i sortir d'Amsterdam.
· El respecte vial per als ciclistes.
· Les escoles comencen a les 9 del matí i acaben a les 3 de la tarda. D'aquí ve la quantitat de guarderies per a infants, que obren des de la tarda fins el vespre.
· Bona part dels edificis de la Universitat d'Amsterdam són a tocar el Barri Vermell.
· La quantitat de vianants amb flors a les mans. Segons ells, ajuden a donar més vida i color al llarg i fosc hivern.
· La consolidació dels diaris gratuïts, que als informatius matinals de TV5 Europe, fins i tot, en llegien els titulars amb el mateix tractament dels grans diaris.

Música / Anita O'Day # I Can't Get Started

PD: Ha estat un detall tots els qui m'heu fet arribar una suggerència al correu.

PD2: Gràcies Carles, perquè com tu dius, "sóc el que llegeixo el bloc". Danke freund!

PD3: Una vegada més... Donaire, sempre! Tot i els sotracs irreparables d'aquesta vida.