La Diada, un any més, ha estat molt per damunt de tots nosaltres. Ha estat important l'aportació del president Montilla i l'astut segon pla en què s'ha volgut situar abans de les eleccions generals, també ha estat un referent la visió dels expresidents Pujol i Maragall, així com la de l'oposició, entitats i activistes. Va tornar a ser el dia de l'exhibicionisme perquè avui el termòmetre del país ja ha tornat al seu estat atenuat. Però encara és més vital davant de tanta oferta, rituals i dosis de ferramalla, el llegat de la nostra pròpia història. És inqüestionable. La Diada som nosaltres, el nostre país i les ganes de reivindicar-nos: ara... i si cal també al segle XX. I això és molt més superior i ens ha de fer sentir orgullosos més enllà del què s'hagi proclamat, escridassat, cantat, menjat o exhibit. I alguns, a més, passejat per provocar-nos.

Música / You Know I'm no good # Amy Winehouse

PD: UNE Weblog és el bloc de les editorials universitàries.

PD2: Cooper-Hewitt: Disseny per al 90% de la població del món que no pot pagar-se'l.

PD3: Una descoberta anònima blocaire més: Regidora accidental.