Vull més. I més! I més!

Brillant discurs el de Miquel Iceta al Parlament. Domina el tema i coneix bé els dictats que cal seguir, perquè ja ho va demostrar durant el mandat de Pasqual Maragall. I llegeixo els elogis dels seus en blocs com els de José Antonio Donaire i Pia Bosch. Tenen raó: és seductor! Però en el fons, després de veure com Ibarretxe acaba d'anunciar que convocarà una consulta popular sobre el futur del País Basc el 25 d'octubre del 2008, tant si abans hi ha acord com si no amb el govern espanyol, jo vull això. Vull això i si pugués ser més, i més!, i no excel·lents radiografies del país carregades d'una precisa oratòria.

Música / Água e mel # Cristina Branco

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon article a Tribuna Catalana, sí senyor!!!!!!!

saltenc ha dit...

Benvolgut Eduard, més i més, totalment d'acord ,però ho tenim complicat si gent del nostre país com els mateixos que elogien el senyor Iceta, callen i posen el cap sota l'ala quan els seus 21 companys de partit, diputats a Madrid, voten desfavorablement pels interessos de Catalunya.

don-aire ha dit...

La pregunta clau aquí és... I més, i més... Fins quan?. Fins on?

El primer encert del diputat Iceta és deslligar catalanisme i partits polítics. El catalanisme ha de ser un moviment cívic, social i no una quimera política. A mi em sembla bé.

El segon és intentar construir un catalanisme que no es basi reiteradament en el pols ells i nosaltres. El catalanisme no es pot basar en els amics i els enemics, Madrid i Catalunya, els dolents i els bons.

I el tercer és integrar. EL principal repte del catalanisme és sumar, intentar que la major part de la societat se senti a gust en el seu país. Tenim un 11% d'immigrants extracomunitaris. I més de la meitat dels matrimonis catalans estan formats per una persona que no ha nascut a Catalunya. Podem jugar a estirar i estirar. Però en aquest joc, la majoria (la gran majoria) de la societat es despenjarà i a més es molestarà.

Hi ha un darrer punt que és el "Fins a quan?". A mi m'interessa molt. Jo crec que els millors èxits de Catalunya han vingut per la seva capacitat de presentar un model d'Espanya modern, és a dir, històricament, Catalunya ha tingut una proposta d'Espanya. El "I més, i més" no és cap proposta. És un model que no té fi; o només en té un de fi: la independència. Però no és cert que només hi hagi dues opcions: la independència i l'involucionisme. N'hi ha qui creiem que és possible una tercera via, que és una Espanya federal, amb una Catalunya moderna integrada a Europa. La gràcia d'aquest model és que pot generar un ampli consens social.

saltenc ha dit...

Una manera molt demòcrata de saber fins on i quan, és mitjançant un referèndum, el que passa és que la Constitució no ho permet i els partits grans d'Espanya tampoc tenen ganes de canviar aquesta situació, les mateixes ganes que tenen de reflectir les balances fiscals, demanda catalana de fa molts anys.
La teva proposta d'una Espanya federal és molt respectable però qui s'ha cuidat de refredar aquest tema és el mateix Zapatero i si no que l'hi preguntin al senyor Maragall

Anònim ha dit...

Miquel Iceta és un dels polítics més intel·ligents però també el més sectari. I t'ho dic perquè el conec molt bé.

don-aire ha dit...

Saltenc

Jo no tinc cap inconvenient en fer una consulta i no em sembla bé que la Constitució ho veti. Sincerament, no crec que el país demani la independència i em sembla que la consulta no portaria enlloc. I potser per això estaria bé fer-la.

He de dir, per cert, que la Constitució es va realitzar també des de Catalunya. Des del PSC o des de CiU. El "Grupo Catalán" va estar entre els pares de la Constitució de la mà de Roca. I en el referèndum va guanyar per golejada. Ho dic perquè de vegades, quan es parla de la Constitució, sembla una cosa feta des de Madrid contra la nostra voluntat i el cert és que la constitució també es catalana.

En els treball de redacció de l'Estatut, algú va suggerir alguna menció al dret de l'autodeterminació no només de Catalunya, sinó d'algun espai de Catalunya. Es pot autodeterminar la Vall d'Aran, l'Empordà o les Terres de l'Ebre?. Tothom va dir: "No, no". Cap menció.

Estic d'acord amb la idea que l'Espanya federal és un projecte molt laboriós que ha trobat entrebancs i problemes. Però no em negaràs que una Catalunya independent també els té. Que el projecte sigui complicat no vol dir que no sigui un bon projecte.

Sal(u)t

saltenc ha dit...

Company Donaire, certament Catalunya de la mà dels seus partits també participar en l'elaboració de la Constitució, ara bé, vista la "via crucis" que hem passat amb el nou estatut segur que els catalans i les demandes d'aquests poc pes van tenir en aquesta. Tan lligat va quedar en el seu moment que avui 30 anys després qui té força per reformar-la "que ja toca" ens sentència "Constitución, Constitución, Constitución".
30 anys són els que han passat Suárez, González, Aznar, Zapatero (per cert la z predomina) cap d'ells ha sabut sortir-se amb l'Espanya federal, Catalunya ho ha intentat, si ha posat bé, però una vegada més qui pot decidir no hi volca el "carro", deixem dir i perdona, ens prenen el pèl.
Com no es doni un cop sobre la taula tocarem fons i Espanya s'obstina que així sigui, Catalunya té que reaccionar.
Salut i fins aviat.

don-aire ha dit...

Coincideixo amb tu en què la Constitució s'ha quedat petita. Jo diria que la major part del país és conscient. L'Espanya del 78 estava molt condicionada per 40 anys de Franco.

Caldria començar de nou: el model d'Estat, Europa, els drets i els deures, les llengües, el Senat, la monarquia (fa temps que ja no cal)... Jo espero que la derrota de Rajoy obri les portes a un nou PP (Piqué, Gallardón, Touriño, Camps...), que no vol una Espanya radial i que està disposada a pactar un nou model. Haurem d'esperar uns pocs anys i sobretot, convé una derrota inapelable de Rajoy (Acebes, Zaplana...).

Amb un PP diferent (més europeu), serà més senzill plantejar-se aquestes qüestions. Jo tinc confiança.

saltenc ha dit...

Tot sabem que avui l'ala que domina el PSC no pensa el que em dius en la teva resposta, de tota manera és tota una esperança que gent jove com tu opini així.
Ara s'ha posat de moda que la política estigui condicionada pel que digui el PP i em sembla una autèntica pena, un partit que es fa dir progressista no té que esperar la devallada de la dreta més casposa d'Europa per tirar endavant el progressisme del país.