Bloc de l'Eduard Batlle

Publicat per Eduard Batlle a 12:30:00 a. m.

Conseller en cap a l'ombra

Pasqual Maragall no ha designat el càrrec de conseller en cap en aquest govern de transició fins a les eleccions anticipades de la tardor. El president no vol avançar les especulacions abans de temps i per això els dos grans aspirants del PSC s'han quedat, de moment, a l'espectativa en l'escalafó de poder: Antoni Castells i Montserrat Tura. Qui sí ha pujat en l'organigrama ha estat Joaquim Nadal, el tercer en discòrdia de la terna. La seva experiència és clau en aquests moments de crisi i Maragall l'ha enfortit per acabar d'aguantar el xàfec.

Però és difícil de creure que en tota aquesta estratègia no hi surti en l'escena política ni mediàtica un aspirant -el ferm aspirant- que té configurat a mida el seu partit: José Montilla. L'exalcade de Cornellà continuarà fent de ministre o exercirà de conseller en cap a l'ombra? Aquí està el dilema i la incògnita no es resoldrà fins que s'acabi el referèndum del Nou Estatut, tot i que la sorra del rellotge ja ha començat a caure.

Montilla és fred, pragmàtic, calculador i sap jugar les seves cartes durant les negociacions. Aquestes són les seves virtuts i les explota al màxim a causa de la seva manca de carisma. Fins i tot ahir, Miquel Iceta admetia ser un home de Montilla... però és que n'hi ha tants! Zaragoza, Corbacho, Iceta, Chacón...

El partit està preparat per treballar per a ell. Tots ho saben. Ningú pot negar aquesta evidència i Maragall, que sempre s'ha sentit sol al carrer Nicaragua, no pot impedir la via Montilla. El problema està en què ni Montilla ni el PSC es veuen guanyadors amb aquesta opció, però tampoc hi ha massa on triar si els primers que ho han de fer ja són homes de confiança de Montilla. S'imaginen un president de la Generalitat que es digui José? Montilla, José... Montilla.

PD: Le TOP des Webscams du París per anar entrant en calor.

PD2: I per escalfar l'ambient, el golàs de Koeman a Wembley.

2 comentaris:

Anònim ha dit...: Paris és blaugrana...perquè la ciutat de la llum no pot ser altra cosa. Hi ha un esperit guerrer que ennuega els culès, hi ha una espera llarga i tremenda que no deixa pensar, hi ha un demà que vindrà i serà la felicitat en grau suprem. La vida no pot ser res mès que un dos-zero a Paris? si pot ser-ho, pero mentre, gaudim-ne...; 7:07 p. m.
Anònim ha dit...: I'm impressed with your site, very nice graphics!
»; 10:52 a. m.