Publicat per Eduard Batlle a 1:34:00 a. m.

De Londres a París
La segona Copa d'Europa arriba aquesta tarda a Catalunya. El Barça va fer història ahir a París catorze anys després de la final de Londres: del mític Wembley al modern Stade de France. La final no tenia terme mig i encara que el Barça no va fer un bon partit, la glòria va arribar al tram final, quan el matx es començava a veure fosc. Molt fosc. L'Arsenal va tenir el mèrit de llegir molt bé el duel, però no va rematar la feina perquè Herny no va culminar el seu partidàs quan va tenir el 2-0. Cesc mereixia un altra final i el mestre Arsène Wenger, l'únic error que va cometre va ser substituir-lo amb massa antel·lació.
El Barça no va sortir amb l'alegria esperada perquè la tensió hi va influir. I també perquè Rijkaard va fer de les seves i va trencar els esquemes apostant per Van Bommel quan Iniesta és ara imprescindible. Al final, ho va arreglar i els canvis esperats van donar els fruits. El prestigiós trofeu recompensa el club, premia la junta i dóna una alegria a Catalunya, un país que feia massa anys que necessitava aquest bàlsam. Ah! I dos apunts vitals: Etoo no va ser el millor del partit perquè ho va ser Henry i ara el salvador és Belleti, quan és un dels laterals més fluixos de la lliga espanyola. El brasiler ja és història del Barça. Com és el futbol!
Ara, futbolísticament parlant, s'ha complert un somni: demostrar que aquesta és una de les millors plantilles del món, uns tècnics que prometen, un dels equips més potents i un grup de jugadors admirats. I ara són campions perquè les finals són per guanyar-les, tot i que s'ha d'admetre que és un gran mèrit arribar-hi. Un club campió ho és quan arriba a les finals. Perdre-la no hagués estat una decepció.
I què passarà quan vingui Henry? Doncs que si es fan bé les coses, el Barça encara es pot projectar amb més potència arreu del món. El model, l'actual, i l'exemple recent a tenir en compte: el Madrid, ja que la seva prepotència l'ha fet fracassar. De fet, el nostre exèrcit, l'exèrcit català, no té armes ni mai millor dit cap arsenal, però té una gran dimensió de popularitat i màrqueting que en els temps que corren potser és fins i tot més important. Per tant, benvinguda siguis glòria futbolística. Catalunya t'espera.
PD2: Els minuts de la glòria # Història a París

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)