Bloc de l'Eduard Batlle

El PSC o el PSOE, com es vulgui, és el partit que té més pensadors i assessors alhora de decidir quin és el missatge que cal enviar a la societat. El model triomfador de l'eslògan ZP va causar un precedent i, per tant, l'estratègia és la de mesurar el lema que cal promoure a cada campanya. La seu de Ferraz està embalada i el nou líder s'ha envoltat de professionals que formen, assessoren i aconsellen al nucli dur del partit sobre quin és el màrqueting que convé a cada moment. La idea que ens va presentar José Zaragoza la setmana passada amb vista el referèndum del Nou Estatut pot ser molt estudiada i, per a alguns, fins i tot brillant. Però no l'accepto. I no em convenç perquè em ven una idea d'anar contra algú i, per principi, la política no hauria de ser això. En el referèndum està en joc el futur de Catalunya i és per això que prefereixo un eslògan que si és que he de votar que “sí” em convidi a fer-ho. I m'ho raoni i argumenti si cal.

M'és igual que votarà i què farà el PP! Precisament, els populars entren indirectament en joc ara que estan descol·locats i des de fa temps que no saben ni quin model ni quin destí cal empendre. I, sobretot, a Catalunya.Per tant, el llop ja no ens fa por i espantar-nos a casa nostra mai hauria de ser una raó de ser. La convicció de país pot més que qualsevol missatge subliminal ideat per la cúpula del Llobregat.

PD: Un bon referent: El "sí" històric de la sobirania de Montenegro. El web del BBC Mundo també fa un recentrament històric del procés d'autodeterminació.