Publicat per Eduard Batlle a 10:04:00 a. m.

Per què?

Buscava una imatge -especialment uns ulls- que m'obligués a escriure sobre la tragèdia que actualment es viu a les Canàries. L'arribada massiva d'immigrants fa massa temps que ens hauria d'obligar a tenir més consciència, però no s'ha solucionat el problema des de l'arrel i això fa que només es posin pedaços a un dels grans problemes d'aquest començament de segle. Aquestes mans clamant contra la impotència al vent denoten una realitat que no hem sabut gestionar. I la lacra social continua perquè no hi ha interessos globals sinó locals, d'uns quants que, per 1.200 euros el bitllet, són capaços de fer qualsevol trajecte mortal. Els mafiosos continuaran vivint com reis als seu país d'origen però el somni d'una vida d'uns quants potser acabarà amb un camí de tornada o als fons de les aigües. Els més afortunats, tindran les portes obertes d'un altre somni europeu que mai existirà. La realitat és crua i dura: començant pels 10 euros que val agafar qualsevol autobús o tren per empredre el primer destí cap a la il·lusió o el fracàs.

Fernández de la Vega té previst reunir-se avui a Brussel·les amb el president de la Comissió Europea, Durao Barroso, i el comissari de Justícia i Interior, Franco Frattini, per demanar la creació d'una delegació de coordinació, seguretat i control a les Canàries. No és massa tard? No hi ha massa irresponsabilitats que han convertit aquest procés d'immigració en un estigma? La Unió Europea o fins i tot el mateix govern espanyol tenen mitjans per resoldre aquesta tragèdia però tothom té el seu grau de responsabilitat: des de Brussel·les no s'hi ha vist mai cap interès monetari al respecte (la seva raó de ser) i des de Madrid s'ha anat fent la vista grossa. Ara, quan el procés és imparable, es pensa en la gestió d'un drama.

PD: Avui es compleix el centenari de la mort del dramaturg noruec Henrik Ibsen.
Una sentència inovidable "Tot ho he buscat en mi mateix, tot ha sortit del meu cor".

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)