L'espiral no s'acaba
La situació és insostenible per a la majoria de càrrecs intermitjos del govern. Hi ha una disfunció tan alarmant que ningú sap com avançar, amb qui cal parlar i el més trist és que hi ha una desil·lusió tan alarmant que això ja no afecta el govern sinó a Catalunya. Els polítics viuen dels mitjans i des que existeix el tripartit, gairebé no ha quedat res per esbombar. Ells són els actors d'aquesta opereta però rere les cortines, entre els vestidors, poca gent porta el mono de treball i els reptes són els de mantenir la cadira i mirar de fer totes les gestions possibles per anar el més amunt possible. L'alter ego dels qui de moment no surten a la foto és molt gran i els punyals van a dojo per poder entrar en la remodelació que s'espera que pateixi "ja!" aquest govern degut a la situació tan insostenible. Maragall és un rei que està enrocat i que sembla que ja estigui més pendent d'unes vacances a Roma, com en els vells temps quan va deixar l'alcaldia de Barcelona. Però el president tampoc vol sortir cremat. Per tant, dins d'aquesta dicotomia anem tirant: Maragall més sol que mai; Carod pensant-se que domina el tripartit; Saura descol·locat i sense protagonisme; i Mas sense tenir el suport del seu partit per fer una oposició guanyadora. I només hi ha un motiu: el pacte antinatura que es va signar en aquesta legislatura per nomes intentar enfonsar CiU.
I tot això amb el Nou Estatut pel mig. Rebregat per tots i utilitzat com una eina de lluita política i no com un marc que projecte el país perquè en el fons, és la nostra Constitució; la primera del segle XXI. De fet, ERC en sap molt de fer d'oposició... potser és que ho ha fet tant temps que no sap que quan s'està al govern i es mana, toca tragar. I això de tragar senyor Carod es fa en tots els aspectes de la vida personal i professional. I política, és clar. No va apostar ERC pel PSC? Doncs si van vestir la núvia ara és hora que la portin a l'altar. I si no, divorci i que s'acabi d'una vegada aquesta crisi que cada vegada causa més impotència entre els ciutadans del carrer. Així doncs..., té sentit el referèndum?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Així m'agrada: que rebin tots els polítics d'aquest país. No se'n pot salvar n'hi un

Anònim ha dit...

Estic cremadíssim i ara mateix no veig cap sortida a la crisis. Suposo que això també ho pensa molta altra gent que està cansada d'un govern que va de crisis en crisis

Anònim ha dit...

És el començament de la gran patacada. Alguns hauran de sortir en globo d'aquest país com continuin així

Anònim ha dit...

Great site loved it alot, will come back and visit again.
»

Anònim ha dit...

I really enjoyed looking at your site, I found it very helpful indeed, keep up the good work.
»