Publicat per Eduard Batlle a 1:12:00 a. m.

Trenta anys d'El País

El País, considerat el diari de referència a l' Estat, acaba de celebrar els seus trenta anys. La xifra i l'èxit és lloable si es té en compta que va ser un diari que va néixer amb la sensació que hauria de viure a l'ombra dels altres grans rotatius del moment. Però amb la transició, els temps per sort van canviar i El País es va convertir en un mitjà de lectura obligada per als progressistes i lliberals del moment. Aquest diari va fer bona premsa i una meritòria informació, especialment, en l'àmbit internacional. Encara ara recordo que l'amic i periodista Ramon Vilaró va signar una de les primeres notícies de la portada del primer número des de Brussel·les. Trenta anys enrere i el diari ja obria amb una crònica des de la capital de la Unió Europea.

I el diari de referència per a molts catalans i espanyols va anar fent bon periodisme fins que es va dedicar més a ser un bon canal d'informació. El canvi va ser progressiu i amb la tendència política d'esquerres i lliberal, però també del PSOE i Felipe. Això va permetre al grup Prisa, dirigit per Jesús de Polanco, convertir-se en el gran referent dels mitjans de comunicació. Dels llibres Santillana, a El País, passant per la Ser, l'editorial Alfaguara, Canal Plus i Canal Satélite Digital. L'imperi Polanco va anar creixent, doncs, com una multinacional i, per tant, això es va accentuar en el diari.
De ser lloat pel seu criteri a convertir-se en un altaveu de confrontació amb el govern del PP, que va començar a controlar mitjans per contrarestar la força del grup Prisa. Aquesta etapa va ser lamentable periodísticament parlant perquè el diari transpuava aquest odi contra Aznar i contra tot el que era impulsat pel PP i t'obliga a destriar la informació: des de la secció de política (amb molta benevolència envers la travessia socialista amb personatges com Borrell i Almunia) a la més corporativa (informació de llibres d'autors de la seva editorial i la promoció de programes d'un canal de pagament com Canal Plus).
Ara, en els trenta anys, el diari poc ha canviat ja que es manté molt fidel a un estil molt concret. El nou director, Javier Moreno, continuarà seguint les directrius d'un home que controlarà El País des de l'ombra mentre visquí: Juan Luis Cebrián, que a més és un periodista que té l'absoluta confiança de Polanco. De fet, si es critica el rotatiu per aquest canvi de rumb tan corporativista també és comprensible que sigui així quan hi ha una llegenda que fa massa temps que es divulga en els mentideros de Madrid: "manda mas don Jesús que ZP".
Un bon complement és escoltar i veure un missatge d'U2 per a l'esperança d'una Terra millor.
# Message for the world # Inevitable!

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)