Socioconvergència

Si no hi cap sorpresa en les eleccions avançades i forçades de la tardor, el país ja s’està preparant per a un dels acords que demanen molts empresaris i els qui reivindiquen que cal estabilitat el país: el pacte de la socioconvergència, que sorgiria amb l’acord entre Convergencia i el Partit Socialista. No és que sigui cap novetat la possible dualitat dels dos grans partits de Catalunya, ja que fa mesos que se’n parla i, fins i tot, Esquerra més d’una vegada ho deixat caure quan ha sorgit una crisi amb els socialistes.

I quina seria la sorpresa? Doncs que Convergència o el PSC obtinguessin una majoria a les urnes que els permetés governar en solitari. Però tal com estan les coses, amb el desànim que deixa l’herència de Maragall i el poc arrelament de la figura d’Artur Mas, tot fa indicar que es repetiran els resultats dels últims comicis. O seran molt similars. De moment, els experts i els encara distants sondejos així ho preveuen.

Per tant, el país quedarà pendent de quin partit té més vots per tenir la presidencia i més poder al govern, però el bipartit anirà prenent forma en els propers mesos amb negociacions a l’ombra. Vist que el tripartit no ha funcionat i ha perdut tota la credibilitat, ERC ja divisa el fantasma de l’acord entre CiU i el PSC. És per això que a molts dirigents republicans els ha costat deixar la tan anhelada cadira i que els càrrecs intermitjos estiguin empipadíssims amb la trencadissa i perquè han de començar a buscar-se feina. Si fins i tot el fins fa poc conseller en cap Josep Bargalló està malenconiós... Quan és qüestió de llàgrimes, sobren comentaris.

PD: En una entrevista a TV3 Maragall va declarar que el Ronaldinho del govern era la consellera Montserrat Tura. Vista l’última remodelació està clar qui és:
el polític de les set vides o el deixeble de Pujol.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hey what a great site keep up the work its excellent.
»

Anònim ha dit...

Hallo I absolutely adore your site. You have beautiful graphics I have ever seen.
»