Bloc de l'Eduard Batlle

La febrada per les entrades del Barça amb vista la final del 17 de maig a París no és un bon símptoma per al país. No pot ser que mig Catalunya estigui com paralitzada per saber la situació de com està el tema de les entrades per a la final de la Lliga de Campions contra l’Arsenal. De fet, es parla més de les Champions que del títol de campions de lliga.

El Barça ha creat un mètode i l’ha directiva és lògic que el defensi, però els preus són tan desorbitats degut a la gran demanda que sempre acabes trobant esquerdes al sistema. Mira’t des del punt de vista dels socis, és imcomprensible que alhora de la veritat s’hagin de pagar un preus que no van en concordància amb els temps actuals de vols barats. I ja no diguem les cues a les oficines del RACC, quan tenim telèfons 902 i internet. És tan fácil evitar aquestes imatges tercermundistes de gent al carrer sopant i dormint!

És lamentable, per tant, que la gent que viatgi el mateix dia amb avió hagi de pagar més de 400 euros. Aquí hi ha herències de l’època nuñista que quan sents parlar del RACC ja és per arrufar el nas. I tampoc calen massa explicacions del club per defensar el mètode perquè la mateixa UEFA ja sabem quin criteri aplica quan organitza finals de la Champions. I és molt senzill. Fa la tàctica del pagès: una galleda per a nosaltres i una per als altres. Per tant, les entrades de París s’han distribuït pensant en la UEFA i no en els dos clubs finalistes. I el Barça traga, tal com han fet fins ara els altres clubs, tot i que ja li aniria bé que els artistes d'aquest circ algun dia es plantessin i deixessin d'alimentar a més que una organització futbolística: és una empresa on molts s'enriqueixen i fan que d'altres també s'enriqueixin.