Publicat per Eduard Batlle a 3:33:00 p. m.

El codi Montilla
La pel·lícula El código Da Vinci serà destrossada pels crítics de cinema. Amb més o menys raó però ho serà. El trhiller d'un dels directors més comercials com Ron Howard està superant molts registres de públic, però això no es tindrà en compte. Per molt que la critíquin els experts en cinema mut o en blanc i negre, indi, xinès o japonès... la pel·lícula serà un èxit d'espectadors i en definitiva d'això es tracta: de recuperar la mil·lionària inversió.
El código Da Vinci també s'ha convertit en el trampolí del quadre de la Mona Lisa. L'obra de Leonardo da Vinci ha tornat a mostrar un dels icones de la història de pintura. I de fet, ara, cada vegada que veig la imatge de la Mona Lisa penso en José Montilla. Els seus misteris són comparables. El de la dona perquè la seva mirada ha estat digna de fins i tot càtedres. El del polític, perquè els seus moviments a l'ombra són dignes d'estudi. El ministre avança i retrocedeix en funció de cada moment. Ahir mateix, Montilla va jugar una partida d'escacs amb Antoni Bassas a Catalunya Ràdio. No vol fer cap pas en fals i s'aventura però es frena. Sap que és el gran aspirant, però s'ho pren amb la fredor necessària per esperar el darrer moment. El referèndum és la prova de foc i Maragall ho sap.
A banda de la Mona Lisa, amb Montilla també es pot fer el paral·lalisme d' El código Da Vinci. Serà criticat, però és un valor segur. Montilla no és un líder ni un home popular, però el seu èxit està gairebé garantit. Per allà on ha passat, ha superat la prova amb escreix. I els qui el tracten en la distància curta l'admiren. Per tant, si el nucli dur el vol, l'aparell treballa per a ell i els militants només estan pendents del xiulet inicial... només falta que ens diguin el dia de l'estrena. El de la pel·lícula ja el sabem i és un èxit.

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)