Publicat per Eduard Batlle a 10:00:00 p. m.


President, què està passant?
Segueixo bona part del recorregut públic del diumenge de Pasqual Maragall a Figueres. I després de l'acte a l'Hospital de Figueres i el seu dinar amb militants i simpatitzants del PSC a l'Alt Empordà no veig un president feliç ni em sembla que motivat. I això no m'agrada per al meu país i no crec que sigui bo. Comprovo i molts m'ho rubriquen que el President ha perdut l'esperança perquè entre molts, especialment el seu partit, li han fet perdre. Maragall, per moltes maragallades que hagi comès en la seva trajectòria, era un polític amb iniciativa, certa gràcia i mediàtic. El seu èxit a la ciutat de Barcelona i la seva capacitat de lideratge el van convertir en el gran hereu de Pujol. Però després de tant temps de treballar i esperar el moment, el relleu no durarà més de tres anys.

Tinc la sensació que Maragall està més pendent de marxar que de continuar. Sap que no té el suport del partit i això l'ha endurit i alhora l'ha fet caminar més en solitari que mai. Transpua la sol·litud d'un corredor de fons. No m'agrada la visió que he vist del meu President. La llàstima és que, com que no som un país, aquí ningú ha vetllat perquè hi hagi una sensació d'Estat que fins i tot estigui per damunt del President. Del nostre President. I això és un gran símptoma de què no som res més que una comunitat dins d'un Estat. El President, el nostre, es pot merèixer moltes crítiques però mai, mai!, que se'l deixi abandonat. Com sempre una vegada més, de moment, hi torna a perdre Catalunya.

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)