Publicat per Eduard Batlle a 12:16:00 a. m.

Si el Barça guanya...
Si el Barça guanya... Joan Laporta serà un dels homes més feliços de Catalunya. Ningú pot discutir la seva capacitat de lideratge, tot i el seu afany de protagonisme. Si s'obté la copa l'afició tindrà un nou icona blaugrana i que, no caldrà deixar gaire temps, per veure si realment està disposat a fer el salt a la política. Els moviments a l'ombra ja han existit a través d'intermediaris, com són alguns membres de confiança de la seva junta. El primer destí era l'alcaldia de Barcelona. Si es guanya...
Si el Barça guanya... Sandro Rosell serà un home que tot i haver perdut la guerra, el temps l'anirà posant en el seu lloc i si realment, amb el temps, es vol convertir en l'hereu del niñato (tal com anomena al seu examic) ha de treballar molt més en l'oposició i no dedicar-se a anar pregonant les interioritats d'una directiva en la qual, i ell ho sap, també ha fet de les seves. I és que Sandro... al "soci no se li pot enganyar", que diria Núñez.
Si el Barça guanya... haurà demostrat que ha confeccionat una de les millors plantilles de la història i amb el mèrit d'haver-ho fet en molt poc temps. L'encert, cal dir-ho, del mateix Rosell també ha estat clau perquè s'hagi confeccionat un equip amb projecció internacional i que sigui admirat pel seu joc ofensiu, espectacular i plàstic.
Si el Barça guanya... també serà un reconeixement a la tasca ben feta del cos tècnic. No només és la tranquil·litat i la personalitat de Frank Rijkaard sinó també el rigor i l'exigència de Ten Cate. I també la tasca de persones tan preparades com Eusebio Sacristán, Juan Carlos Unzue, Txiqui Begiristain, Guillem Amor... I la il·lusió d'un mite que és un Déu al club i que mana des de la seva casa de Pedralbes o des de qualsevol green. Ell és encara el número 14 d'aquest equip: Johan Cruyff.
Si el Barça guanya... l'Arsenal haurà obtingut un just premi i veurà recompensat el seu orgull després d'haver arribat a la final de manera inesperada. Tot i això, els gunners tenen un model, similar al del Barça, i que gràcies al futbol anglès el temps sempre acostuma a jugar a favor dels esquemes dels entrenadors. La Premier és un regal per a la majoria de grans tècnics que aspiren a consolidar la seva filosofia futbolística. Wenger, Benítez, Sir Alex Ferguson... en són un bon exemple. Arsène Wenger ha fet una tasca encomiable i l'aposta tan personal de Cesc Fàbregas n'és un bon exemple.
Si el Barça guanya... com que Catalunya no té un exèrcit com té tot país, doncs també serà una victòria en una de les capitals europees on onejaran al vent les senyeres blaugranes. No seran armes, seran soldats amb estels amb les quatre barres. I és que el Barça és la representació d'una Catalunya en procés de transformació, marcada per la segona immigració, en crisi política i que potser necessita trobar-se a sí mateixa. Victòries com les d'avui poden ser un bon bàlsam per avançar amb més convicció de país.
Si el Barça guanya... en sé de més d'un que acabarà la festa afònic, sense calés, content i que anirà a dormir gairebé de dia a l'hotel (si és que el troba) perquè abans es deixarà caure per un dels barris més mítics de París. La intenció serà la de gaudir de la segona Copa d'Europa i a crits de Champions League reviurà la seves èpoques adolescents, quan la gauche divine era el paradigma de la joventut amb ideals de viure al marge del capitalisme.
PD: La grandesa del futbol és indescriptible.
Vídeo # Celtic-Barça
Disputat a Glasgow, després dels atemptats de l'11-M a Madrid. Gallina de piel, que diria el mestre Johan.
PD2: Vídeo # Ronaldinho
La primera llegenda futbolística del segle XXI.
PD3: Vídeo # Henry
El nou fitxatge del FC Barcelona 2006-07. Des de l'estiu que hi ha l'acord de paraula però de sang entre Rijkaard i el jugador francès.
PD4: Vídeo # Nike
El futbol també és merchandaising i art publicitari. Imprescindible la idea. Gent de Roses ja s'hi ha apuntat.

 

1 comentaris:

Anònim ha dit...

A tota Europa estan pendents d'aquest partit excepcional. Duel de titans diuen a Italia, pero sera que nosaltres tambè ho creguem. Com diu JM serrat avui a un diari, aquest any si, i si es a Paris mès. Potser caldrà pensar que els nostres politics que estaran al parc dels princeps aquesta nit, n'aprenguin a gestionar, o no era aixo? Forza Barça!

5:46 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)