Publicat per Eduard Batlle a 11:41:00 p. m.

La crisi continua
La consellera de Sanitat, Marina Geli, no sap com aturar la vaga de metges. Avui ja serà el setè dia de vaga i la situació ja comença a ser bastant caòtica i augmenta la factura al departament i a la pròpia consellera. Qui ho havia de dir que una consellera que coneix a fons la professió ara es trobés tan pressionada, ja que no pot satisfer les necessitats del col·lectiu de metges. En aquesta pugna, els pacients de la pública hem de prendre partit i entendre els criteris dels metges que, a part de les seves millores salarials, també exigeixen poder oferir millor qualitat i servei assistencial.
La Sanitat és un dels grans deutes pendents de l'època de Convergència. La mateixa consellera ho sabia i per això quan era la responsable a l'ombra del departament no es va cansar de repetir que amb un govern d'esquerres el sistema faria un canvi substancial. Doncs, no. La bicoca no existeix. Per tant, continua la impotència d'un servei que paguem tots els catalans i que, en conjunt, no demostra estar preparat per oferir les prestacions adequades en l'era del benestar.
Els metges, d'entrada, van donar un vot de confiança a la nova consellera però amb el temps s'ha vist que la ferida és tan gran que no hi ha manera de dur a terme un pla de garanties en el termini dels propers anys. Ara, tot i l'apropament dels punts de vista entre les dues parts implicades, et queda la sensació que dos dels grans departaments que havien de distingir el govern progressista i d'esquerres -Sanitat i Educació- continuen força igual a com els van deixar el mandat de la dreta. És cert que hi ha poc marge de maniobra si es valora el llarg període pujolista però el problema és que es van prometre tantes millores des de l'oposició que, tot el que està passant, és perquè la gent implicada va creure en el canvi i ara no veu l'avenç tan anhelat.
De moment, la consellera Geli només té un avantatge i és que l'oposició no fa d'oposició. Si això hagués passat tres anys enrere, el desgast que hagués patit el tàndem Pujol-Mas hagués estat molt més considerable. I aquí radica la clau del problema de la dreta catalana que no s'ha modernitzat: mai s'ha de donar la sensació que ens hem de pelar els colzes per dirigir el país. Això sí que ja no toca. Els contribuents volem una oposició que vetlli pels nostres interessos i ,si la dreta és exigent, ja veurà que és un moment en què cal actuar amb duresa. De promeses, millor ni parlar-ne. Més no, sisplau.
PD: Per als culés que vulguin tenir un bon despertar després de la ressaca.
Música i vídeo: We are the Champions Queen + Paul Rodgers

 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies pel vídeo Eduard. Val la pena i servirà per a París també

1:20 a. m.  
Anònim ha dit...

Quin vídeo! Collonut!!! :-))

7:16 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)