Bloc de l'Eduard Batlle

Publicat per Eduard Batlle a 12:54:00 a. m.

Carta al meu país

Catalunya, on ets? Hi ets? Potser sí..., potser no. I si hi ets, potser i més que potser els nostres líders polítics no t'han sabut representar amb dignitat. Saps què passa, que diumenge hem comès un error imperdonable, ja que el referèndum del Nou Estatut no ha tingut el mínim suport que es mereixia a les urnes perquè ha guanyat l'abstenció. Sí, l'abstenció! És un cop massa històric.

El nostre futur no convenç a la majoria de ciutadans i això significa que alguna cosa està passant. No cal ser derrotistes però tampoc ingenus: tenim els líders polítics que ens mereixem? Potser i més potser és hora de canvis, d'entrar al nou segle amb el cap ben alt i amb polítics que ja no tinguin tants anys en la política. Alguns, els més destacats, fa deu o quinze o vint anys que hi són. I ens queixàvem d'en Pujol! Mira els que surten a la foto? Veus algú amb l'esperit de despertar-nos, de dir "és hora de canvis, va! Aixequem-nos!" Credibilitat, transparència, mans netes, il·lusió, reptes, projectes, convicció de país, patriotisme...

Critiquem molt als nord-americans, però cada vegada ens assemblem més en ells, amb les seves virtuds i defectes. Per tant, entenem que la política també és oxigenar-se i deixar pas a noves idees, nous projectes, nous personatges que, amb més o menys encert, encetin una nova etapa que no sigui el dilema entre lideratges tan desgastats. Ja hem superat la transició i la post-transició i ara cal trepitjar fort en aquests nous temps de canvis socials i de valors. A Europa mateix, ja fa molts anys que es parla de la tercera via. On és a Catalunya? No poden ser mai la banda dels Boadella i companyia.

Saps, ara mateix ja es preparen les eleccions de la tardor i als socialistes el debat és entre Maragall i Montilla: però sí entre ells es fan la competència! La pugna a la dreta és entre Mas o Duran: però si no es poden veure! El dilema a l'Esquerra és entre Carod o Puigcercós: però si estan en crisi! Doncs així estem, barallats entre nosaltres i posant murs i fronteres al sistema perquè no pugui entrar ningú que trenqui aquest absurd rol i tan sols, tan sols, ens faci imaginar que realment poden venir temps millors. De moment, ja ho veus, continuem hipotecats a l'aventura Rodríguez Zapatero.

Amb tot el respecte, l'admiració i el sentiment.

6 comentaris:

Anònim ha dit...: Potser haurem de començar a deixar de tenir prevenció amb els americans, i això ja seria un canvi. Els nous líders hi són, només que cal un dia sorgeixin. ZP ho va fer així, per a nosaltres no és la solució, però mirem-lo...felicitats per l'agudesa en l'anàlisi Eduard, ens cal esperança de la bona; 9:42 a. m.
Anònim ha dit...: ets potser i més que potser massa crític però suposo que els resultats electorals de diumenge et donen la raó; 9:46 a. m.
Anònim ha dit...: Necessitem algú net i honest amb ideal patriotic definit. I per qué no , tú mateix ? Quin partit seguiries ? Passa a l´acció , amic i referència blogger.; 3:48 p. m.
Anònim ha dit...: Ojala la unió fes la força i poguessim passar l'acció d'una vegada gracies al capital huma, que Catalunya en té com qualsevol altre país europeu de nivell; 5:24 p. m.
Anònim ha dit...: Catalunya està molt per sobre d'aquests polítics però com que a Madrid ja els hi va bé...; 10:19 p. m.
Anònim ha dit...: El meu país es mereix uns altres representants i és ben cert que el present no és gens esperançadors. Ànims amb articles com aquest i no et preocupis si incomodes a més d'un.; 10:32 p. m.