Eslògans de campanya

I per seguir amb la gresca de l’Estatut i la seva campanya que no és campanya, TS dixit, analitzem els eslògans dels partits en aquesta partida d’escacs:

Sí, guanya Catalunya, No, guanya el PP , eslògan del PSC. D'entrada a tots els manuals de publicitat la primera cosa que s'ensenya és que per aconseguir una resposta positiva del públic al requeriment de la publicitat és que les paraules i/o els missatges en negatiu no són adeqüats. Aquest No, sobra. I la propaganda gratuïta al Partit Popular és llençar diners contra teu, els del carrer Nicaragua no l'han encertat aquesta vegada,si més no, respecte de la modernitat i el disseny, dels quals pretenen ser els abanderats.

1979 o Futur? Sí al Futur, sí al Estatut, sí a Catalunya, eslògan de CiU. Masses dades en una mateixa frase, la semiologia és un art, i en una frase que pretèn donar un missatge entenedor i que arribi a la major part de la població, masses signes de puntuació, masses interrogacions. I se'ls ha vist el llautò, massa visió de passat, tot i amb la idea de futur. No hem deixat encara al pare? Freud ja ho va dir, per crèixer s'ha de matar al pare, en sentit figurat, no cal dir-ho.

Ara toca no. Catalunya mereix més, eslògan d'ERC. I aquí si que tot i a contracor com les seves cares indiquen, ja ho hem dit abans, ni han matat al pare, tot i que no és seu (Sr.Pujol com romanen les seves frases en l'imaginari de la nostra classe política...) i com són de difícils algunes decissions i com seria de fàcil donar un si, si no fos que ja no ens podem tirar enrera.

Pensa en Catalunya. ¡Digues no!, eslògan del PP. Aquesta sí que és bona!, una asseveració que no es creuen ni ells, pensar en Catalunya! i una frase de la cançó més bonica de l'antifranquisme (recordeu Raimon i el seu Diguem no...?) Quasi l'encerten aquests populars. Carod deu pensar que se li hauria d'haver ocorregut a ell...

Sí a l’estatut, d’esquerres, ecologista i catalanista, eslògan de d'ICV-EUiA. I aquí ja anem a arrassar, perquè l'estatut no era de tots i totes? i així doncs com pot ser d'esquerres? però quina badada! aqui es nota la manca de diners per a les bones agències de publicitat. S'ho hauran fet en un pis de Ciutat Vella, entre geronis i ametllers nans, davant d'un jardí japonès i sentint Enya?

I mentre, els ciutadans de Catalunya miren El Cor de la ciutat, on el que millor ven és un grup de profes d'un institut i els seus alumnes, i els botiguers i veïns d'un barri que és tant de veritat que encara no hem vist ni una referència a la campanya de l'Estatut. Ells que , a la mínima, fan sortir un casori de gays a la que s'aprova la llei al parlament espanyol...aquests guionistes, que no estan al lloro!

4 comentaris:

marga ha dit...

Compatriotes, us recomano molt entusiàsticament un llibre que ens recorda que “tots està per fer i tot és posible”: ‘La Veu de l’experiència’
Petons, macos!

Anònim ha dit...

Article brillant i divertit

EMFÀTIC ha dit...

Ben buscat, ben tramat i ben explicat

Anònim ha dit...

Genial! A mes no penso votar perque no s`ho mereixen cap dels politics que ens representen